Tots els temps són el mateix temps,
i és temps d’amor i de treball,
de contribuir, entre tothom,
i cadascú en allò que faça,
per a l’establiment d’un ordre,
la construcció d’un edifici,
allò que mirarem, feliços,
quan Déu vulga, fora del temps.
Però treballem en el temps,
treballem i amem en el temps.
PROPIETATS DE LA PENA (IV)
Manuscrits de Burjassot-1 Llibre de Meravelles.
Estos versos de Vicent Andrés Estelles semblen escrits expressament per endevinar un llibret que enllaça el temps en la nostra vida.
Però ho enllaça d’una manera transversal, amb articles de persones d’edats molt diferents, visions antagòniques unes de les altres, però totes amb la capacitat d’una formació pròpia atresorada amb el pas del temps i l’experiència.
Un temps que ens modela com a persones, que adapta les falles a la societat, que recarrega d’energia a la Falla Centro, i que ens dona un futur incert, que ningú coneix fins on arribarà.
Textos passats que reflecteixen com ens formem, textos presents que demostren en què ens hem convertit, i textos futurs que ens indiquen cap a on apunta el futur, d’una festa immensa gràcies a les persones, passades, presents i futures.
