Càrrecs Exercici 1955-1956

President

MANOLO ALMIÑANA PUIGCERVER

Fallera Major

TONIQUÍN GÓMEZ MENGUAL

Fallera Major Infantil

Mª ROSARIO VALLALTA NOGUERA

President Infantil

FRANCISCO ROSELLÓ COGOI

La cançoneta “L’any que ve no hi haurà falles” ja s’havia repetit molts exercicis i en aquest, la sentíem de nou.

Amb aquesta premissa i una notable quantitat de baixes dels fallers veterans que havien manifestat aquest desig diverses vegades, es va fer càrrec de la Presidència de la comissió Manuel Almiñana Puigcerver. Amb un equip totalment renovat en els càrrecs principals de la falla. Com a Fallera Major va ser nomenada Toniquin Gómez i Mengual. Una senyoreta d’una bellesa i simpatia envejable. Com a Fallera Major Infantil es va nomenar a Rosario Almiñana Martí i com a president Infantil a Pedro Ivars Devesa.

No es presentava gens fàcil la tasca d’aconseguir que la pessimista frase “L’any que ve…” no fora una realitat. Internament s’han d’anar salvant multitud de problemes. Disgustos i desil·lusions. Però tot es va fer amb el major interés i entusiasme, i amb la satisfacció d’haver complit i bé.

Sí que es va fer falla l’any 1956, la qual cosa suposaria un disgust per als derrotistes i aquells que ignoren la significació i bellesa de la festa fallera, ja que per a conéixer-la, cal viure-la amb tota la seua intensitat. Manifestava el president d’aquest any que les falles a Dénia no podrien acabar mai. Per la senzilla raó que el denier és artista i fester per naturalesa. Que les falles són un compendi de les dues coses. Festa i art, i per tant és el terreny millor adobat per a donar-se aquest fet. Si per qualsevol motiu les falles a Dénia acabaren, tot el món experimentaria un gran buit sense cap dubte.

Aquestes manifestacions de Manolo Almiñana van ser en la seua totalitat profètiques, ja que com veurem, prompte tindríem unes parades que van servir per a donar l’impuls suficientment fort a la festa perquè duren amb tota la seua esplendor fins hui.

Falla Gran

La comissió va fer tot el possible perquè l’exercici fora complet. En el monument faller va obtindre el segon premi. Sense artista, en tota l’accepció de la paraula, la comissió es va posar a treballar en la que seria la falla, es va fer constar en el llibret en l’apartat de l’artista: “Quasi tots un poc”.

El remat de la falla consistia en una columna coronada per un tigre bregant amb una serp, que simbolitzava el bé i el mal. Les crítiques feien referència a la dificultat en el cobrament de les quotes falleres; les novel·les radiofòniques tan de moda per aquests anys; les millores per al poble que havien caigut en el pou de l’oblit i, per últim i més graciosa, la que es referia als jocs prohibits que continuaven jugant-se en alguns bars de Dénia, on es veien uns ratolins agafats a la trampa.

Per anar cobrint les necessitats econòmiques es van oferir diversos espectacles amb la intenció d’aconseguir diners i, també cobrir en la mesura del que fora possible la falta de funcions teatrals en el nostre poble. Una Companyia Teatral que havia aconseguit el premi nacional de teatre, va presentar la magnífica obra “La Muralla”. Això va tindre una gran ressonància en l’àmbit local.

En la presentació Fallera de Toniquín Gómez i la seua cort d’honor va tindre de nou sarsuela, que com també l’any anterior va ser un gran èxit artístic i d’assistència de públic. La companyia d’Antón Navarro va fer les delícies de tot el món

EI pergamí elegit es tractava d’una al·legoria fallera, molt artística, que va tindre una magnífica acollida entre els Fallers d’Honor. Cosa que quedava ben reflectida en les aportacions arreplegades.