Càrrecs Exercici 1950-1951

President

JOSÉ ESQUERDO CHELI

Fallera Major

ROSITA SALORT ALEMANY

Fallera Major Infantil

PEPITA ESQUERDO SIVERA

Malgrat que alguns fallers ja es consideraven molt veterans per a continuar bregant per a dur la festa endavant, de nou es montà una comissió presidida per Jose Esquerdo Cheli, la qual afortunadament va comptar amb fallers de gran prestigi, fet que el va ajudar a dur endavant l’exercici molt bé en tots els aspectes, si deixem a banda el premi de la falla, que no en va aconseguir cap.

No va estar encertat aquest any l’artista i els seus col·laboradors en la construcció de la falla. Aquesta no estava en la línia habitual, excepte en alguns detalls en què ja s’apreciava l’experta mà del responsable, Arturo Vicent.

L’entusiasme i l’activitat desplegada pel magnífic faller Pep Esquerdo, mereixen que la falla resultara més completa, doncs d’aquesta manera haguera estat possible arredonir la seua situació.

Falla Gran

 

Es va equivocar en l’elecció del tema, en una crítica fluixa, i la construcció de la falla es va retardar i es va acabar de construir en l’últim moment. En l’arxiu documental hi ha una nota molt expressiva de puny i lletra del president, que diu escaridament la nostra falla, un fracàs.

Però el mal humor i la desil·lusió de no haver aconseguit ni el segon premi, es va veure recompensat per la festa que es va desplegar al llarg dels tres dies de falles. És de destacar l’actuació de la Unió Artística i Musical de Benifaió. Molts carrers del districte van ser engalanats. El vespre de Sant Josep es va disparar per primera vegada a Dénia una nit de Foc, realitzada pel pirotècnic d’Alcàsser Juan San German.

El llibret de la falla d’aquest any destaca per les col·laboracions del Sr. Buigues amb una salutació en vers, el sonet  “La fallera”, de Joaquim Guillem i la magnífica explicació de la falla de José Guardiola Ramos.

L’assistència al partir de futbol i a la processió, que ja és habitual, eren activitats molt esperades per la comissió i el públic.

Una revetla abans de la cremà de la falla posava el punt final a un any en què, malgrat els esforços, no estava planificada en un principi.