Càrrecs Exercici 1966-1967

President
ANTONIO GUTIÉRREZ GARCÍA

Fallera Major
TONIQUÍN SASTRE SALORT

Fallera Major Infantil
PILAR ROMANY PASTOR

Com havien de renàixer les falles a Dénia? Hi havia alguna possibilitat després de sis anys? La gent desitjava que tornara aquesta festa?
Pel que fa al nostre districte, va ser el dia de Sant Josep, en casa de Pepe “EI Roig de la cotonera”, era el dia del seu sant i com cada any convidava els amics. Després d’atacar la coca ronyosa i liquidar uns plats de bunyols remullats, segurament, amb una bona mistela, en un ambient ple d’eufòria va sorgir la pregunta: Voleu que fem falla?
Es miraren uns als altres i entre bromes, rialles i discussions, la pregunta llançada a l’aire innocentment, va tindre una resposta unànime: Sí, farem Falla!
Així és que els que allí es trobaven, i uns quants joves més reclutats sense gran esforç, es van posar a treballar per fer retornar la festa fallera al seu districte, amb la idea de deixar en bon lloc al Centro i pensant també en la Dénia Fallera, que d’aquesta manera començava el que tots coneixem per la segona època. Hauríem de deixar constància de quina va ser la primera comissió del Centro, ja que la considerem transcendental per a aquesta Falla en els pròxims anys: Rogelio Guntiñas, Salvador Sanchis, Luis Aracil, Manolo Catalán, Vicente Moreno, Paco Moreno, Vicente Sastre, Vicente Pastor, José Pedro, Nicolàs Berruti, Enrique Marsal, Manolo Vives, Pedro Ivars i Javier Reig.
I al capdavant de tots ells el President, que van voler que fora Antonio Gutiérrez García, després d’una votació de tots els membres. Dies abans van fer una recerca infructuosa d’alguna persona de major experiència dins del món de les falles i més concretament del Districte Centro. Tot això ocorria en la cafeteria Sant Remo.
Una vegada posada la maquinària en marxa, el primer pas va ser trobar falleres, per conformar la Cort d’Honor, de la qual havia sigut elegida com a Fallera Major: Toniquín Sastre Salort. Just serà que en aquest primer exercici d’unes falles renovades contem qui van ser les falleres junt amb Toniquín: Tina Moreno, Ana Gavilá, Marina Marsal, Magda Martí, Mª Angeles Colomer, Lolita Pastor, i Adela Ivars.
Una de les primeres coses a resoldre seria la de contractar un artista faller, ja que aquesta nova comissió no tenia cap experiència en aquests menesters. Va ser un encert poder contractar a Ramon Primo que, com es podrà comprovar, ens va fer la falla durant nou anys. Haver de trobar a aquest artista va ser possible gràcies al president de la Junta local Fallera de Carcaixent, oncle de Luis Aracil. El primer contacte amb un artista alacantí, Marcos Marcos, li va servir posteriorment a la falla Saladar, que va poder comptar amb ell.
La plantà de la falla va ser una altra de les alegries que va tindre la comissió, ja que des del primer moment es va poder comprovar la qualitat del monument que havia fet Ramon Primo. En conseqüència es va guanyar el primer premi. Com a remat de la falla estava la Diana caçadora, representant Dénia i els seus projectes, les seues preocupacions i desil·lusions.
Després vindria la confecció d’un hipotètic pressupost donat que, com hem dit, l’experiència era molt poca. L’única arma vàlida era la bona voluntat i la força que donava la joventut. Van participar en la desfilada de carrosses al mes de juliol. Com l’ànima artística no estava molt desenvolupada, van considerar que el millor seria llogar-ne una, però ens superaren les altres comissions a l’hora d’arreplegar algun premi.
La presentació de les falleres de la comissió així com la infantil van ser en el “Salón Moderno”. Com no tenien escenari hagueren d’arrancar les quatre primeres files de butaques per tal d’improvisar-ne un. El fi de festa va ser a càrrec de Michel, el cantant pegolí, en aquells moments una primera figura de la cançó.
Les diferents fases del clavegueram, les línies de telèfons automàtics, els preus dels habitatges… són algunes de les encertades crítiques locals. Per primera vegada arriba a les falles de Dénia la pirotècnia Barreda, que va fer cèlebres les mascletades en el Districte Centro.
Les disparades preparades per Isidro Requena, per sempre un bon amic d’aquesta falla, han marcat un punt i a part pel que el soroll dels coets representen per a la nostra falla.
Arribant a la festa, la comissió es va desplaçar a Castell de Castells amb l’objectiu de contractar la banda de música. La pretensió per la nostra part era la de signar un contracte. La resposta per part de la banda de música, davant d’un got de cassalla, unes tallades de bisbe i un apretó de mans, va ser que eixa era la manera de signar el contracte. Aquesta banda de música va deixar la seua empenta personal en la Falla, després de molts anys, fins al punt que hui en dia es recorda amb gran estima, fins i tot es manté l’amistat en l’àmbit personal amb alguns dels seus membres.
Els districtes Marítim, Les Roques, Oeste, el que acaba de nàixer: el Saladar i el Centro, inicien des d’ací una nova singladura fallera que perdura, afortunadament fins hui.