Alguna cosa anava a canviar en la Falla Centro. Necessitàvem un cop de timó que ens duguera novament al bon camí artístic, part fonamental en la vida de la falla. Els èxits col·lectius milloren el fet de caminar per la vida festera.
El dia de Sant Josep, quan acaba un exercici, comença un altre nou amb l’elecció del president. La corona va ser acceptada per Luis Garcia Cuello, que immediatament es va posar al front de la comissió. Noves esperances renaixien amb el començament de l’exercici faller. Tots coneixien el caràcter del president, sabien molt bé a què atendre’s i, per tant, no valien excuses de cap tipus. Entre tots ho farem tot, uns aprofiten per a unes coses i altres per a fer-ne altres. Amb aquestes premisses clares per part de tothom, no tenien res més a fer que posar-se en marxa.
Dèsset falleres van conformar la Cort d’Honor de la comissió més gran femenina que havien tingut fins aquest moment. Al capdavant de totes elles, va acceptar el càrrec de Fallera Major, Maica Sánchez Botella, molt lligada a la Falla per part de son pare que havia sigut president feia catorze anys. Completaren els càrrecs infantils Maria Sentí, Tomàs Chiner, Elena Gasquet i Vicent E. Ginestar.
L’aventura d’Agulleiro no podia continuar. Era massa artista per al que nosaltres exigíem d’ell. Per a poder-nos fer un monument de les dimensions que preteníem el cost econòmic era massa gran per a la butxaca de la nostra falla. Per tant, no quedava altre remei, havíem de trobar un nou artista. La informació dels nostres experts ens conduïa fins a Xàtiva, on un tal Manolo Blanco, deien que feia les falles molt bé. Després dels primers contactes vam arribar a un acord. Blanco ens faria la falla. Noves il·lusions renaixien en els fallers.
Arriba el mes de març i junt amb el programa de festes d’aquesta comissió estava el de la Junta Local, això feia un programa molt ajustat per als dies de festa. La plantà de la falla omplia d’expectació els Quatre Cantons al voltant del nou artista. L’arribada de les peces de la falla, el seu acabament i colorit ens feia presumir que teníem una bona falla. Quan vam veure la floricol damunt del cabàs rematada amb una magnífica parella de fallers, ja ens donàvem per satisfets. El criteri del jurat va ser inapel·lable: el primer premi va ser per a la nostra falla.
Respecte a la falleta infantil, realitzada per Ramón Marí, representava una bombonera rematada per un cap del rei Jaume I i un cavall amb fallerets a la gropa. El bon treball de Ramón sols va ser guardonat amb el tercer premi.
Per a la presentació fallera no podíem canviar el responsable, així que Simó va preparar una espectacular proclamació de Maica Sánchez i la seua Cort d’Honor. L’escenari va arreplegar un decorat i escenografia dedicada al déu del foc, amb torxes, escalinates, fruits, ball i llum. Tot això tenia a sobre un gran escut de la Falla. La presentació va començar amb una entrevista que feia Tomàs Chiner a Luis García, el president d’aquest any, com una cosa singular i que facilitava la intervenció d’aquest últim. Un ball interpretat per Patrícia Sentí, donava peu a l’aparició de la Fallera Major. Un primer premi sense cap mena de discussió, com també ho va veure el jurat.
La presentació dels menuts, es va dur a terme amb una escenificació de «La volta al món de Willy Fog» amb guió de Tomàs Chiner, on van intervindre Sergio Benito, Eduardo Lillo, José Luis Durá i Juanjo Ballester, que van sorprendre per la seua naturalitat interpretativa. A tothom van divertir.
Eixa mateixa nit es va estrenar l’estendard de la comissió infantil, obsequi dels xiquets que ostentaven els càrrecs d’aquest any. També es va estrenar la indumentària de fallers en els homes, que és la mateixa que utilitzem encara.
Què fer per a la festa de la Santíssima Sang? La resposta ens la va donar, un any més Pepe Simó. No sabíem ningú què podia eixir d’aquell cap d’artista, el que era ben segur és que alguna cosa espectacular i digna, i al temps, propicia per al divertiment general. La comissió es va posar a fer carrossa de valent. Simó volia que tinguera molta llum i moviment, «quasi res diu el xicot!». Ja veurem com ens ho traiem dels dits. En el mateix local del carrer P. Ferrándiz ens vam posar a treballar amb il·lusió i ganes. El resultat: una carrossa magnifica, moderna, amb temàtica galàctica, habitada tan sols pels càrrecs de la falla, inclús el president que anava vestit de forma espectacular com un príncep de l’espai sideral, que tots recordem molt bé. El resultat el millor: primer premi del jurat, molt celebrat per tots. Un altre premi més es va rebre a la falla, ja que la comparsa infantil també va ser guardonada amb el primer premi, vestits de xicalla de l’espai.
L’alegria de la comissió va ser molt gran i per això la Unió Musical la Canyada no va parar de tocar pasdobles fins que van caure esgotats. Els coets i les mascletades sonaven més fort enguany. El dinar del president marcaria l’inici d’un nou exercici amb un altre president. Seria tan bo com el que acabem de tancar?