Càrrecs Exercici 1988-1989
President
FERNANDO REIG MARÍ
Fallera Major
CRISTINA VILLAR GONZÁLEZ
Fallera Major Infantil
ISABEL REIG BAÑÓ
Aquest anava a ser un any especial, si es comprovava al final de la crònica inoblidable, però comencem per la coronació del nou president.
Vam buscar un faller amb experiència, amb força i amb les idees molt clares per dur endavant un exercici que presumíem important per a la vida de la nostra Falla. La responsabilitat va ser per a Fernando Reig Marí, que reunia les condicions abans apuntades.
Vam constituir la comissió i ningú no es va voler quedar fora, a més sempre comptàrem amb noves incorporacions. Vint-i-dues senyoretes conformaren la cort d’honor de Cristina Villar González, que va ser nomenada Fallera Major. Els càrrecs infantils van ser per a Isabel Reig Bañó i José Antonio García Acinas, Fallera Major i President respectivament.
Els artistes fallers repetien en aquest exercici, Blanco i Marí farien cadascun d’ells la falla gran i infantil refermant-los així la confiança de la comissió.
Arribem als dies de festa de l’absurd. La plantà es va desenvolupar amb total normalitat, però els núvols negres ja estaven sobre Dénia i nosaltres no ens vam lliurar. Paco Sentí, a peu de la Falla, li deia al president: «Fernandet, això s’ha de massillar i pintar-la millor. Porta la grua i arregla-la, si no no guanyarem, que venen per nosaltres». El president, que no podia negar-li res, li va fer cas. Poc després Paco, de forma totalment inesperada i fulminant, moria en braços de la seua dona a les portes de l’hospital.
I el cel va plorar. Aquesta trista notícia va desfer el cor dels seus familiars, amics i fallers en tota Dénia. 160 litres/m2 van destrossar les falles i la festa. En la nostra comissió van ser dies molt amargs, i vam rebre el respecte i solidaritat de la resta de comissions de Dénia.
No obstant això la nostra falla gran va rebre el primer premi concedit pel jurat. Així com el premi de Crítica local. La falla infantil va guanyar el tercer premi. També va ser premiat el grup de teatre »l’Esparralló»: Paco Carrió com a millor actor, i el premi al millor grup el compartírem amb «El Desficaci». L’acte de lliurament de premis va ser molt emotiu pel record de tots els presents al que, fins feia poques hores, havia sigut el director del grup de teatre «l’Esparralló».
El dia del faller, ja a I’estiu, va ser d’una intensa activitat per a totes les comissions falleres de Dénia. Els nostres fallers ens van sorprendre guanyant cinc cucanyes (!), segon premi en el concurs de paelles i equip menys golejat en el Trofeu «Juyarco», vam ser els més importants d’aquesta nit. Dies després teníem la desfilada de les carrosses. El tema elegit era «De grana i or», amb tots els fallers vestits de «toreros i olé«. Tomás va dissenyar una carrossa on sobreeixia un gran capot amb «montera» i dues panderetes. Excel·lent treball que es va recompensar amb el segon premi. Aquesta cita ineludible es va saldar prou bé dins del que cap.
La primera setmana de març vam fer la presentació de les Falleres Majors, Cristina i Isabel. L’acte es va desenvolupar davant d’un decorat de grans flors i va transcórrer dins de les característiques habituals en la nostra Falla. Com a fi de festa es va representar l’obra «Els badalls de la fam» que va fer les delícies dels assistents.
En el sopar de Gala Fallera organitzat per la Junta Local, aquest any van rebre el nomenament de Fallers Exemplars Bartolomé i Salvador Sanchis, reconeixent d’aquesta manera la gran tasca fallera que havien desplegat fins aquest moment. El fet va omplir d’orgull a la nostra Falla. En el mateix sopar es va retre homenatge als presidents més antics de les falles de Dénia, en el nostre cas en la persona d’Antonio Collado. Finalment vam rebre, compartit amb la falla de Baix la Mar, el premi al millor programa faller de ràdio.
El president va tindre la genial idea de reunir en un sopar, en Platja Bona, a tots els que fins aquest moment havien sigut presidents de la Falla, i els va fer, a cadascú d’ells, un original regal: un bastó de president que tots llueixen amb orgull sempre el dia de l’ofrena. Convé destacar dues coses: El discurs de Vicente Monllor (?), que encara està per desxifrar i la foto col·lectiva de tots els presidents.