Càrrecs Exercici 1975-1976
President
TOMÁS CHINER MARSAL
Fallera Major
ALICIA PÉREZ CARRIÓ
Fallera Major Infantil
Mª AMPARO MORENO ÁLVAREZ
President Infantil
JOSÉ VTE. PEDRO DEVESA
Reina del Foc
MARIEN MARSAL SERRA
Coeter Major
GUSTAVO CARRIÓ ROSELLÓ
Les notes prèvies de la cançó de Machín «Dos gardenias para tí» denoten l’elecció del President de la falla per a l’actual exercici. En el menjador de l’Hotel Costa Blanca es coronava a Tomàs Chiner Marsal que, molt sorprés per la designació, acceptava emocionat el càrrec, màxim quan en la comissió hi havia altres fallers amb més veterania i mèrits per accedir al càrrec.
Amb tota la comissió darrere i junt amb la Banda de Música es va fer la primera desfilada per Dénia amb un President coronat desbordant d’alegria.
L’elecció de la Fallera Major estava clara per a la comissió. La proposta era Alícia Pérez Carrió. A sa casa es va presentar més de mitja comissió per a fer l’oferiment del càrrec i, després de l’impacte de la primera sorpresa, ens van fer l’honor d’acceptar-lo. La filla de Tere Carrió, la primera Fallera Major de Dénia, hauria de ser la Fallera Major del Centro.
«I la falla?». -«No patisques, l’artista ja ens dirà alguna cosa»-, preguntava el President i contestaven les «vaques sagrades» de la comissió. Amb aquesta confiança anaven passant els dies, fins que en anar a parlar amb l’artista de sempre per a reafirmar el tracte de principis de l’exercici, ens va dir que no podia fer-nos la falla. EI colp va ser fort i per molt que vam insistir no va ser possible fer-lo canviar d’opinió.
«A grandes males, grandes remedios». Calia trobar un nou artista i… prompte! El camí més fàcil ara, a última hora, era a Alacant. Allí trobàrem a Luís López Sarabia que estava disposat a fer-nos la falla. Ens va traure sis o set esbossos i ens va donar a triar, i a més va marcar un preu de 250.000 pts., un poc menys del que ens va costar l’any anterior. Vam fer l’elecció i… cap a casa!
En arribar l’estiu preparaven la carrossa en un magatzem del carrer P. Ferrándiz. EI tema era del circ, l’encarregat de nou va ser Pep Català, però que no estava molt per la labor. Un gran barret de copa alta a sobre del qual anava la Fallera Major en un ambient de cèrcols i animals de circ. Les falleres molt boniques amb vestits curts, imitant la bandera americana. EI millor va ser la comparsa, ja que xiquets i grans anaven vestits dels més variats personatges del circ. Com aquesta participació era pràcticament una novetat, va resultar d’allò més divertit, i s’ha mantingut fins hui el fet de vestir-se en combinació amb el tema de la carrossa. En el repartiment de premis ens van atorgar el tercer, que no ens va deixar molt satisfets, però com sempre, ho acceptàrem de bon grat.
Arribat el mes d’octubre la falla prepara la seua presentació. La data prevista era l’última setmana, més prompte del que era habitual donat que els artistes del fi de festa eren Teresa Rabal i el seu marit Eduardo Rodrigo i no tenien altra data. Entre el fred d’aquest mes, que Franco ja estava a les últimes i els comunicats que l’equip mèdic habitual llegia cada mitja hora, la cosa estava més gelada del que era normal per a aquesta comissió. Gràcies a un gest de José Benavente -EI Topipe-, que va comprar cent entrades, la cosa no va quedar tan malament en el vessant econòmic, i artísticament va ser un èxit.
La festa que ens va oferir la Fallera Major va ser pocs dies abans de falles i no darrere la presentació com era habitual. Va ser un encert: les persones assistents estaven descansades i amb ganes de marxa. Ens trobàrem a les 10 de la nit i fins a la matinada va durar la festa. Per cert que a mitjanit ens va arribar un camió de falla i tots mudats vam haver d’anar a descarregar. Coses del directe.
EI mes de març es presenta amb la incògnita de com resultaria la falla. López Sarabia arribà a Dénia i es posà a plantar la falla. Ho fa tombant la part central del monument a terra i tirant quatre cordes. El plantà. Mai ho havíem vist ni pensem que ho tornarem a veure. EI lema era relacionat amb l’any internacional de la dona, on el «destape» és el tema més tractat. EI repartiment de premis era una incògnita per a tothom. Les falles d’aquest any eren d’un nivell prou baix. La qual cosa ens va ajudar a aconseguir el primer premi, que era la millor recompensa per a la part de comissió que havia treballat de valent.
