LA NOSTRA BANDERA
La comissió de la falla de 1967, dintre de l’eufòria festiva del moment, volia tindre un distintiu com qualsevol altra entitat que, a banda del seu caràcter fester, li donara un caràcter corporatiu donada la intenció de continuïtat que es pretenia en els objectius de la falla.
Com era l’inici de la segona època de les falles, la comissió era inexperta i no sabien bé les necessitats econòmiques que havíem d’afrontar. L’assumpte de la bandera el van deixar per a més endavant.
Prompte va arribar aquest dia, ja que a l’inici de l’exercici 1968 i donat que tenien superàvit, van mamprendre de seguida la qüestió de la bandera. Hi havia diners i per tant, sols quedava pensar com hauria de ser i on la farien. Es van posar en contacte en la Casa Civera de València i després de tractar l’assumpte, van quedar que hauria de ser l’escut de la falla sobre la senyera, a més d’incorporar l’escut de Dénia a la part alta de la bandera.
El dia 7 de març de 1968, acompanyats de tota la comissió i la Banda de Música de Castells de Castells, es van dirigir a l’Església de l’Assumpció, a l’acte de la benedicció de la Bandera. Van quedar nomenats abanderats i van actuar com a tals Javier Reig i Paco Moreno, i com a padrins, els càrrecs de l’any 67, Toniquín Sastre i Antonio Gutiérrez, i els de l’any 68 Mª José Martí i Vicente Monllor.
Aquest mateix dia es va fer l’estrena oficial en la presentació de la Falla en el Cine «Condado».
Dies després, en finalitzar l’ofrena de flors, la resta de comissions de Dénia va fer imposició d’un corbatí en senyal de germanor fallera.
A partir d’aquest moment el distintiu de la falla presideix tots els actes més importants que celebra la comissió, i així els dona solemnitat. És el punt de referència de totes les falleres i els faIIers del Centro. El sentiment faller del districte que representa la bandera, va fer que els presidents d’anys enrere volgueren retre-li homenatge. En l’acte de la presentació fallera de 1970, tots els que havien sigut president fins aquest any van fer imposició d’un corbatí commemoratiu del seu any.
Hem de destacar que, en entrar Pepito Catala en la comissió va ser designat com abanderat, càrrec, que va exercir molts anys i amb molt de gust, fins al punt que no deixava que ningú s’arrimara a la bandera. Això era cosa d’ell.
L’estima pel nostre emblema és un punt essencial en la falla Centro. Tant és així que en 1993 es vol commemorar solemnement les Bodes d’Argent de la Bandera. En els dies de falles i en els Quatre Cantons se celebra un acte popular, amb assistència de la comissió al complet, la Reina de les Festes i la Junta Local Fallera, així com els padrins, que van fer imposició d’un corbatí com a record de l’acte.
Els últims anys, tenim un abanderat oficiós per a traure la bandera a l’ofrena, i és el faller Tito Barona de Ramón, qui amb estima i respecte sempre vol portar-la pel carrer Campo, orgullós de ser del Centro.
La bandera del Centro es custodia al casal de la falla, sempre a l’espera d’un acte oficial.