ELS NOSTRES ARTISTES INFANTILS

A través de la història de la Falla Centro, es pot veure com la falla infantil ha anat prenent rellevància amb el pas del temps. Mai s’ha obviat que la comissió infantil havia de tindre la seua pròpia falla, on els xiquets començaren a conéixer com es respecta a l’artista i es valora el seu treball.

La falta de documents gràfics o escrits respecte a les falles infantils és una dinàmica habitual fins als anys 80, quan comença a donar-se notorietat a aquesta part de la festa. Únicament es té algun testimoniatge puntual de falles infantils, moltes vegades com a part posterior d’una imatge. Menys encara, si pretenem conéixer qui era el seu autor, lema o qualsevol cosa relacionada amb això. 

Per sort, gràcies a alguns testimoniatges orals, hem conegut que eren els propis fallers els que construïen les seues falles infantils, aprofitant que també anaven a “tirar cartó” o escatar, on es construïa la falla gran. Eren locals cedits per la Falla als artistes fallers, i que servien de punt de trobada per a la comissió. 

La primera imatge completa d’una falla infantil, la tenim en 1949, segurament realitzada des d’algun balcó pròxim. Ací s’observa com, sobre una plataforma circular elevada, estaven col·locats diversos ninots i joguets. Cal recordar que, en eixa època, la indústria joguetera a la ciutat hi era en ple apogeu i és fàcil que alguns joguets formaren part de les falles en està primera època. 

Tampoc es troben referències en la premsa escrita de l’època, ja que a penes apareixen el nom de les Falleres Majors i poc més. Això ha provocat que, en l’imaginari popular, únicament queden les falles grans, de les quals es disposa d’imatges. Com a anècdota, podem indicar que sabem de l’existència d’una falla infantil, perquè el President Infantil apareix en una foto amb una banderola de Primer Premi infantil. 

El mateix ocorria en la segona època, a partir de 1967, quan pràcticament no existeixen imatges de falles infantils. Si que coneixem per part dels propis protagonistes, que eren els propis fallers els que s’encarregaven de construir-les en algunes ocasions. Fallers com Rafael Marsal, Tomás Chiner i diferents membres de la comissió, eren els encarregats de la seua confecció. La construcció de la falla gran ja s’havia externalitzat completament, contractant amb artistes professionals, als quals en alguna ocasió se’ls demanava que feren “quatre coses” per a la falla infantil, moltes vegades incloent en el preu de la falla gran. 

No és fins als anys 80 quan comença a tenir-se més informació de les falles infantils. Ací apareix una de les figures més importants per a la Falla Centro en les infantils. 

Ramón Marí era el cunyat de José Pedro “El Roig de la Cotonera”, que s’havia dedicat ha construir carrosses, i al qual se li encarrega començar a construir les falles infantils. Quasi 10 anys, que es tinga constància, on la compra d’alguns motles i la seua habilitat van fer la resta. També l’ajuda dels fallers experts es notava en el resultat final.

 

No va ser has el segon exercici de Fernando Reig Marí, quan s’inicia la contractació d’artistes infantils especialitzats. Manolo Blanco Jr, era el fill de l’artista gran que ténia la Falla, i en contractar la falla, també s’acorda que siga ell qui construïsca la infantil. Que podia eixir malament? Si estava començant en el taller del seu pare, persona de total confiança per la comissió, no havia de que preocupar-se. I així va ser. Amb eixa decisió, la Falla Centro va començar una nova època en les falles infantils a Dénia.

A partir d’ací, els artistes infantils comencen la seua història en la Falla Centro. Artistes com Manolito Blanco, Pepe Sanchis o Paco López es converteixen en noms que formen part de la història de la Falla Centro. En 1994 arriba a la Falla Toni Añón. 

Artista nascut a Ador, va arribar a plantar set anys consecutivament, aconseguint el Primer Premi l’any del 50 Aniversari. El seu caràcter senzill i sen se pretensions impossible, fa que la comissió estiguera contenta amb el seu treball, ja que, malgrat no haver aconseguit molt primers premis, sempre estava en podi amb treballs de qualitat.

Les penúries econòmiques que va patir la Falla van fer que es buscara un altre tipus d’artista infantil. Un jovenet José Gallego arriba a la Falla l’any 2001, encara que únicament planta eixe any, ja se li veien maneres del que ha sigut a posteriori. 

La volta de Manolo Blanco pare a l’any següent, porta amb si també la del seu fill, encara que solament un any. La Falla havia de començar a buscar artista infantil i aplicar la política que sempre els havia funcionat tan bé, donar continuïtat i tranquil·litat als artistes. L’experiència amb Oscar Tornador a l’any següent finalitza a trons i llamps.

Enric Ginestar arriba a la Falla Centro en 2004, després d’haver fet grans treballs en la Falla Darrere del Castell. Si eres artista faller i a més de Dénia, plantar en la Glorieta és tot un repte, i ell l’accepta durant 4 anys, encara que la sort del Primer Premi no li va arribar, el seu treball forma part de la història de la Falla Centro.

Ací apareixen Alfredo Villalba i María Valero, un tàndem veterà, amb èxits a València i principalment en la Falla Saladar, on es van donar a conéixer a Dénia. Amb un equip de primer nivell, les seues falles infantils han marcat la història de la Falla Centro. 5 primers premis de 6 falles plantades és tota una fita. A més, se’ls va concedir la Medalla d’Or de la Falla Centro, en homenatge a la seua trajectòria en la Falla.

En 2015 la comissió decideix canviar d’artista infantil, veient que les tendències falleres anaven en un altre sentit. L’aposta era complicada, ja que s’estava content amb el treball d’Alfredo i María, i venien de guanyar, però al final el temps li va donar la raó a la Falla. José Gallego tornava a la Falla que li va donar una de les seues primera falles per a plantar, i ell no va defraudar. El seu treball començava a ser reconegut i els premis a Alacant al costat de Manolo Algarra i els seus treballs a València eren especials. El seu periple a Dénia també ha sigut envejable. Cinc primers premis de sis falles plantades. 

Dels últims 13 primers premis possibles, 10 han anat a per a a “Els Quatre Cantons”, una aposta inequívoca que la Falla Centro, també és la falla infantil.