Càrrecs Exercici 1952-1953
President
TOMÁS CHINER DOMINGO
Fallera Major
LEOCÀDIA PERIÓ SANTACREU
Fallera Major Infantil
Mª ROSARIO VALLALTA NOGUERA
Un nou any triomfal per a la falla. Malgrat que els temps que corrien no eren d’allò més agradable, l’intent de ressorgiment de Dénia també es deixa notar en la Falla Centro.
La comissió masculina, encapçalada per un “veterà” com era Tomás Chiner Domingo, es veu substancialment ampliada i continuen molts dels fallers que han marcat l’època primera, com són Antonio Collado, Leonardo Dénia, Miguel Pérez, Vicente Sastre, Pepe Martín, Emilio Lorente, Pepe Cardona, Pepe Marsal, Vicente Pastor, Manolo Roselló, Juan Bta. Torres i un llarg etc.
Amb aquests membres molt bé es podia pensar que l’exercici seria tot un èxit, com ho va ser des d’un principi, amb l’elecció de Leocàdia Peiró Santacreu com a Fallera Major, acompanyada per la seua cort d’honor, formada per: Pepita Sellés, María Armell, Pepita Gilabert i Lolita López. Totes elles grans falleres, que continuen portant molt endins l’esperit del Centro.
Falla Gran
La falla va guanyar el primer premi de mà de l’artista Jose María Mas, que repetia després de l’èxit anterior. La falla tenia com a remat una gran fallera vestida amb totes les gales de dona valenciana. És de destacar que una vegada estava el ninot plantat en el seu lloc, aconseguit amb gran esforç, es van adonar que no li havia posat els llaços de l’esquena a la fallera, això va ocasionar un trastorn en haver de fer-ho després.
El tema de la falla era la música i els balls “moderns”. Molt ben encertades les crítiques, amb molta “xispa” i picardia.
La presentació fallera, en el Teatro Circo va ser un èxit d’assistència; com solia ocórrer en aquests temps, també es va aconseguir l’èxit econòmic i artístic. Referent a aquest últim hem de dir que es va contractar un espectacle de “variedades”. Al punt que l’agent artístic posava la mà al foc assegurant que les xiques que venien eren del millor. Entre els fallers jóvens hi havia gran expectació, esperant l’autobús dels artistes, i de decepció en vore que poca cosa aparentaven les “vedettes” vestides de carrer. Però tot va canviar quan, abillades i maquillades, van eixir a escena. Es va armar un gran rebombori i els mateixos jóvens anaven de cap darrere de les artistes. Tot va acabar bé.
Llibret
Per primera vegada apareix en el llibret de la Falla l’escut de la Comissió que continua mantenint-se: el bunyol i el Tio Pep coronat de llorer. El dibuix és original d’Arturo Vicent, inspirat en la cara del Montgó, dibuixat des de sa casa d’on es podia vore molt bé. Aquest és el motiu de la inclinació de la cara, tal com es veu al natural.
Del llibret de la falla cal destacar uns versos de Joaquin Guillem Valls dedicats a la Fallera Major. L’explicació de la falla era de nou de José Guardiola Ramos.
Alguns carrers del districte, com era habitual, van ser engalanats. Va obtindre el premi el carrer Arzobispo Melo, hui Cop, en el qual estaven penjades unes grans panderetes i arboços, confeccionats amb papers de seda de distints colors. Com va ploure es destenyiren i van tacar moltes vestimentes de les persones que per allí transitaven.
La comissió infantil estava presidida per Mª Rosario Vallalta Noguera, com a Fallera Major, i Paco Roselló Cogoi com a president i li feien costat els fallerets Juan Ferrer, Tomás Chiner i Paco Marsal, mentre que la cort d’Honor infantil eren les xiquetes Conchin Giner, Rosita Ivars, Isabelita Conejero i Mª Victoria Pérez.