La maquinària funcionava d’allò més bé. L’eufòria festera era gran i només calia deixar-se portar. D’aquesta manera el mateix dia de Sant Josep, en el dinar del President, al Saló Diana, es nomenà la persona que es posaria al capdavant de la comissió. L’elegit per a tal menester és Bernardo Sanz Moncho, que és nomenat amb la imposició d’una corona com a acreditació del càrrec, costum que s’inicià aquest any i perdura fins hui. La festa està assegurada, així com la comissió, que és quasi la mateixa amb algunes incorporacions, com la definitiva de Tomás Chiner Marsal.
La comissió femenina la van conformar onze falleres. AI capdavant de totes elles, la Fallera Major, que va ser Mª Rosa Sánchez Albelda, bonica i simpàtica senyoreta que va saber estar a l’altura del càrrec transmetent a tot el món l’alegria i grandiositat de la festa fallera. AI costat del President va conformar un duo, l’objectiu fonamental del qual era comunicar que el que anaven a viure era la festa fallera per antonomàsia.
Tot es va aconseguir pel bon camí. En primer lloc s’havia d'”amarrar” a l’artista de la Falla i de bell nou es va contactar amb Ramón Primo, donant-li tota la confiança en la construcció del monument.
La falla, de gran impacte, tractava sobre el lema: “L’Olimpíada”. Tenia com a figura central una gran torxa olímpica i de les seues flames sorgia un cronòmetre amb dos cavalls i coronava la figura del “Discòbol de Mirón”. Les crítiques feien referència a les carreres i salts que ens obliga la vida, els nomenaments “a dit” i la influència per aconseguir llocs de relleu. Finalment, les empentes que es donen entre si els que volen arribar a la fama. De nou Primo encertà en el monument, que va ser reconegut amb la concessió del primer premi.
Ara el que havíem de fer era preparar les festes de l’estiu. Els fallers de Dénia van decidir triar color com a distintiu entre les comissions. La nostra falla elegia el taronja, que va ser estrenat el dia del Faller en les festes de juliol de 1972. Abans de les carrosses es va jugar el trofeu faller de futbol, que en aquesta ocasió va ser el primer trofeu “Juyarco”, del qual la comissió es va proclamar campiona, i va passar a les nostres vitrines la desitjada copa.
Mentre, en el magatzem de Unexpa, Pepito Català manava fer bola i més bola per a la carrossa. La composició era un “Titot Reial” molt espectacular i digne d’un magnífic treball, que va ser guardonat amb un segon premi molt celebrat i ben acollit pels fallers i falleres de la comissió.
La presentació de les falleres es va fer al Cinema “Condado”, amb les estretors i “rigor” pel que fa al lloc escènic que han patit les comissions durant bastants anys. EI decorat, preparat per Pepito Català, es basava essencialment en l’escut de la Falla, en la part central del qual apareixia la Fallera Major, escortada per la Cort d’Honor asseguda als costats del gran bunyol. Com a fi de festa vam tindre l’actuació, de bell nou, de Luis Aguilé, complint així el desig de la comissió i del públic en general, donat el nivell de popularitat del cantant per aquests anys.
Ja de ple capbussats en la festa, al mes de març, cal destacar les qüestions que apuntem. Es va aconseguir que la Banda de Música de Dénia tornara, novament, a actuar amb el Centro en les falles, cosa que no ocorria des de feia uns anys degut a un ressentiment entre les dues entitats com a conseqüència d’una crítica fallera no molt ben acceptada pels músics. Aquesta nova incorporació de la Banda va durar fins que, definitivament, foren designats per a tocar en la Junta Local Fallera.
La festa, en general, aquest any va ser molt important, tant pel que fa a la comissió com la que es va poder transmetre al veïnat. La personalitat del President i Fallera Major es va fer de notar. La mascletà del dia 19 de març és de les més celebrades i recordades. Es va iniciar amb una traca que es creuava d’arbre en arbre pel carrer Campo, s’iniciava en el cantó del Cinema “Moderno” fins a arribar a la Glorieta on estava el gros de la disparada.