Un altre Marsal arribava a la Presidència del Centro. El conclave d’expresidents feia públic el veredicte i Enrique Marsal Armell passejava la corona pel carrer Marqués de Campo fins a la falla, en un gran ambient de festa.
Prompte va posar la comissió el cap a la feina. Pocs dies després ja teníem decidit a quina senyoreta li havíem de fer la proposta de ser la Fallera Major. Per a un bon president una millor Fallera Major: Lales Timoner Fornés ens va fer l’honor d’acceptar el nomenament. De família coneixedora de les falles i la festa en general, vam trobar una festera capaç d’integrar-se i amb l’esperit de treballar i aportar la seua llavor en pro de la Falla.
Un bon nombre de falleres, setze, van passar a formar la cort d’honor de Lales, quantitat mai vista en la nostra comissió. De la mateixa manera, la part masculina anava en augment, el que beneficiava la festa en tots els conceptes. Les coses funcionaven i es deixava notar el bon ambient.
Ja feia alguns anys que no tacàvem bola i per tant s’havia de jugar fort. El primer plantejament va ser el de buscar un nou artista per a la Falla, que la seua trajectòria ens donara garanties de fer una bona falla. Les diferents alternatives ens van conduir a València, al taller de Vicent Agulleiro, un dels artistes més guardonats i de més prestigi en aquells moments. Després de parlar i canviar impressions amb ell, vam arribar a un acord i eixe any ens faria la falla. La qualitat, sempre desitjada per la nostra falla, la teníem assegurada.
Dies després s’iniciaven els treballs de la plantà. Un fort vent va fer que s’hagueren d’extremar les precaucions. Tinguerem problemes per a plantar la falla i va aconseguir el tercer premi, ja que no tenia la grandiositat que estàvem acostumats, encara que la qualitat en cadascun dels racons, ninots, escenes i peça central, duien la firma d’Agulleiro. Sense dubte, una magnífica falla.
L’infantil, que també va ser guardonada amb el tercer premi, va obtindre, a més, el premi d’Ingeni i Gràcia de Ràdio Dénia i el premi de Crítica Turística del CIT.
Va repetir l’artista en el muntatge de la presentació fallera. Un ventall de grans dimensions era la peça principal en la temàtica argumental, on els càrrecs sortints, Juanjo i Araceli, ens contaren el que per a ells havia estat el seu exercici. Al compàs de la música, uns balls en l’escenari donaven pas a les falleres i, per últim, de la part superior baixava la butaca en què apareixia la Fallera Major. Els infantils es van presentar amb un propòsit basat en “Els tres mosqueters”, interpretat pels fallers de la comissió.
Va ser una nit important per a la comissió, on poguérem recrear-nos en la bellesa de les falleres i en la simpatia desbordant de Lales Timoner, sempre en el seu paper de fallera i festera. La fi de festa el va dur endavant el grup de teatre de la Falla, L’Esparralló, posant en escena un obra que se n’eixia de l’habitual sainet: “Endevina endevinalla: Pitonissa o visionària?” Obra de llarga duració que va resultar un “trago” massa fort per a després de la presentació. Els actors van estar al seu bon nivell habitual, encara que l’obra no va ser com altres anys. No obstant això, el conjunt de la presentació va ser un èxit total, guardonada per la Junta Local Fallera amb el Primer Premi de Presentacions.
Per a la carrossa vam confiar de bell nou en l’atreviment artístic que ens brindava Pepe Simó. Ens vam posar mans a l’obra, en el local que la família Chornet ens deixava enfront de Correus. En un bon ambient, donat el nombre de fallers i falleres amb desig de fer les coses bé, li donàvem forma a la carrossa que representava una fantasia primaveral d’aus engabiades, amb una comparsa de gran participació. El premi que ens van donar va ser el segon. Ens va deixar molt satisfets aconseguir-lo.
L’Agrupació Musical de Pego ens va acompanyar els tres dies de festa que vam fer arribar a tot el districte, que com sempre, ha sigut la finalitat de la comissió. En el dinar del president li donàvem continuïtat a la Falla i era recompensat amb la medalla d’Or Javier González. La cremà de la falla va posar el punt final a l’exercici.