Càrrecs Exercici 1957-1958
President
TOMÁS CHINER DOMINGO
L’exercici 57 és la primera parada pel camí. La Comissió de la Falla va anunciar diverses convocatòries generals per a formar la nova Comissió i a les quals no va acudir quasi ningú. A la vista d’això es van haver de fer gestions personals i malgrat la bona situació econòmica en què va finalitzar l’exercici anterior, no van servir per a aconseguir el nomenament d’un nou president. Per molt que es va intentar no hi va haver ningú que acceptara el càrrec. Sols un grup de fallers respongué a la convocatòria de les carrosses de 1956, malgrat no tindre la comissió oficialment constituïda. Participaren amb una comparsa que va rebre una subvenció de 300 pessetes.
Va anar passant el temps i els esforços en formar la comissió fallera es van diluir dins d’un ambient no massa bo per a les falles i, per primera vegada, la Falla Centro es va quedar sense participar. Una cosa semblant ocorria en el Districte Marítim, ja que els esforços d’uns quants valents no van poder amb el mal ambient que dominava la qüestió festera, i van quedar fora de la participació fallera.
Sols els districtes de les Roques i l’Oeste celebraren les falles com cal.
Falla Gran
Per a fer la falla es va comptar amb José Roldán, artista local amb bona reputació i un nombre gran de primers premis. La Falla tractava qüestions molt d’aquell moment. Coronada per una dama d’època que manipulava homes com a titelles, donava peu a una exposició de nuvis, tractant els homes com a mercaderia. Una família nombrosa i la seua relació amb el joc del set i mig. El règim alimentari que ja era una cosa comuna entre les dones per tal d’estar més a la moda. La plaça dels pianos i els concerts que allí donaven els que festejaven. De nou un tercer premi, que va deixar un poc disgustada a la comissió.
La cort d’honor estava formada per huit senyoretes, xifra molt més elevada del que era habitual fins aquest moment. La formaven: Amelia Villó, Vicenta Salort, Antònia Ferrándiz, Lolita Sellés, Magda Serra, Pilarín Ferrándiz, Càndida Frau i Conchita Almiñana.
Llibret
En aquest exercici destaca la confecció d’un pergamí consistent en l’edició d’una revista fallera que va comptar amb la col·laboració de les millors plomes de Dénia d’aquell moment. Van fer un compendi d’història fallera i articles de diferent contingut, que tenien sols a Dénia com a punt de partida. Així és d’agrair a: Manolo Almiñana la recopilació de la Història de la Falla Centro fins aquell moment, fet important donada la falta de constància escrita d’alguns fets. Els versos de Vicent Balaguer a les falleres i Fallera Major, així com l’explicació de la Falla, relació poètica amb la gràcia i simpatia que caracteritza l’autor. Els articles d’allò més variats parlaven essencialment de Dénia, com hem dit, i eren de: Francisco Alcayde, Joaquin Guillen, Manolo Almiñana, Manolo Pelegrí, Josep Antoni Devesa, Julian Gonzalez, Vicente Atienza, Emilio Oliver, Pedro J. Devesa i Joaquín Bel·lan. Va ser un encert la confecció d’aquesta revista-pergamí, que molts conserven encara hui.
La carrossa fos el primer repte a què la nova comissió hauria de fer front. Comptaren amb Arturo Vicent per al disseny, amb una abella gegant a la part superior de la carrossa, que no va ser del gust d’un jurat que ens va deixar sense premi.