El mateix dia 19 de març ja teníem president. Va ser coronat com a tal Rafael Marsal Armell, de mans del seu antecessor. Això implicava que la comissió ja estava muntada. Eren els mateixos, i a més les noves incorporacions que s’apuntarien dies després, com és natural. Debuten com a fallers Paco Carrió Company i Ramon Bertó. Aquest últim quasi com a secretari particular de la Presidència. Es destaca entre la comissió, per mèrits propis el «Trio del Cubalibre».
EI primer objectiu era pensar en les persones que ostentarien els càrrecs principals. Com a Fallera Major, qui millor que la senyoreta Balbina Buigues Frau. Fallereta Infantil: Mª Jesús Sauquillo Barrachina i President: Toyo Ezcurra Alburquerque. Però no va parar ací la cosa. Per primera vegada en les Falles a Dénia es pensà a nomenar també una Regina del Foc: La xiqueta Elisa Borredà Arnal, filla del nostre pirotècnic habitual, i un coeter major, que va ser nomenat el xiquet Vicente José Juan Llopis.
Passat l’estiu mampreníem el tema Falla, la conversa amb Ramón Primo i li expliquem les intencions de la comissió de tindre una bona falla. Li proposem que carregue l’ingeni en la crítica, quasi tota a nivell local. Ramon es posa a treballar i ens presenta l’esbós i un pressupost per 225.000 pessetes, que queden acceptades. Lema: «La contaminació”.
Completada la comissió, la mirada anava cap a les carrosses. Com a artista principal Pepito Català i el lema: «Papallones i Margarides». Adquirim una nova plataforma, una trilladora comprada a Paco Xatarra, i arregla l’armadura Fayos i Sánchez, al taller del Passeig del Saladar. S’inicia la feina al magatzem de pansa de Tomàs Chiner, però a l’hora de muntar-la es trasllada a Unexpa. Bola i més bola i Pepito Català sense voler-la muntar. EI dia abans de carrosses arriscant-se uns quants fallers prenen la iniciativa i «cabassà» de Pepito Català. Però tot acaba d’allò més bé. Sense cap discussió i acceptació general van aconseguir el Primer Premi.
Prompte cal abordar la presentació fallera. L’artista encarregat, després de l’èxit de les carrosses és també Pepito Català. Com a artista per a final de festa, el millor que podien fer és contractar una altra vegada a Luis Aguilé, que l’any d’Antonio Femenía va ser tot un èxit. Mitjançant el Sr. Ezcurra de TVE intentem portar a Luis Aguilé, ens contesta que no pot, ho té tot ocupat. Se’ns ofereix debades, sols ens cobra les despeses de desplaçament, un tal José Luis Perales, que no el coneix ni sa mare, i com estàvem obsessionats en l’altre ho intentem per mitjà de «Producciones Artísticas Lladró» -per a nosaltres el Tio Lladró-. No hi ha cap problema. Tots tranquils.
Sols que el dia abans, es presenta Silvestre amb un telegrama de Luis Aguilé en el qual ens diu que no pot vindre. Ja està: Algú que té ganes d’emprenyar. EI president ni cas, ja diran alguna cosa. Fins que a poc a poc va desfent-se el cabdell, el Tio Lladró també ha rebut un telegrama, què fem? Anar a València a fer un nou contracte, que gràcies a Déu es va aconseguir amb «Els Tres Sudamericanos». Totes les entrades estaven venudes i afortunadament amb l’ajuda de tota la comissió i la comprensió del nostre públic va ser un èxit.
El dia 16 de març la plantà. Amb una gran il·lusió perquè les peces guardades ja diuen molt de la falla. Quan tot anava millor ens va caure a terra un dels àngels del remat. Reparació d’urgència que du a terme Pepito Reig com a primer metge de l’equip, i com a resultat un treball ben fet. Finalment la Falla era coronada per un Gerro de Sèvres molt ben encertat, rematat per dos àngels conformant en conjunt una falla com mai no havien vist a Dénia. Sense dubte ens van donar el Primer Premi.