Un jove faller, molt arrelat dins de la falla, va accedir a la Presidència per mèrits propis. Juan José Ribes Fornés va acceptar la corona que li va oferir Paco Sentí. A partir d’aquests moments la falla inicia un nou exercici amb un ànim renovat, i amb el desig de millorar dins del món faller. Alguns membres «sense cartera» van tornar als seus quefers habituals en la distribució dels càrrecs de la comissió.
Com a Fallera Major va ser elegida Araceli Chornet Adsuar qui, molt gustosa, va acceptar el càrrec. Dotze falleres van compondre la cort d’honor, fent-la augmentar, cosa sempre costosa per a la nostra comissió. Senyal que les coses anaven millor.
Enguany totes les idees eren un assaig de les possibilitats que el capital humà de la falla podria donar de si. La primera gran qüestió plantejada era la confecció de la falla, que es va resoldre optant perquè la feren els mateixos fallers, tirant mà de I’experiència adquirida a través dels anys. Quasi res diu el paperet.
Sobre un rellotge de porcellana, molt ben aconseguit, un burro muntat per un buròcrata, representa el tema principal d’aquesta falla. Les crítiques, majorment locals, sobre els semàfors, el polígon industrial, la residència i la plaga de bancs, formaven un conjunt del qual els fallers ens sentíem orgullosos, sobretot els que tenien calls a la mà del paper de vidre. Ens van concedir el quart premi, per un jurat que també ens va donar el premi a la Millor Falla feta a Dénia. També vam aconseguir el Ninot Indultat, gràcies al saber fer de Ramón Marí.
També la falla infantil va ser obra de la comissió. Estava coronada per un altre burro i, nova coincidència, va aconseguir el quart premi.
L’Agrupació Musical de Pego, els coets i les ganes de festa per part de tota la comissió, ajudaren que els tres dies de falles foren magnífics.
El 4 de març i en el Cinema «Condado» es va fer la presentació d’Araceli Chornet i de la seua cort d’honor. Pepe Simó va ser l’encarregat de dur a terme aquesta qüestió, amb un èxit total. Va crear una fantasia, habitual en aquest artista, en què les falleres dipositaren, una a una, elements del vestit que havia de lluir la Fallera Major, després d’uns efectes de llums, colors i soroll de coets, donava peu a l’aparició de la Fallera Major d’una forma sorprenent. La presentació va ser guardonada amb el primer premi que concedia la Junta Local FaIIera.
També el canvi es va fer notar en la carrossa. Es comptava amb una nombrosa comissió que va emprendre la tasca de fer una gran obra. La responsabilitat primera de disseny i direcció va ser per a Pepe Simó. Una gran góndola, de 16 metres de llargada, era el tema principal, on el president i la Fallera Major lluïen de forma espectacular vestits de prínceps, amb falleres i fallers també amb disfresses d’època. Un lleuger moviment de la nau, aconseguit per un complicat sistema manual, estira-i-amolla, a càrrec dels patidors fallers, simulava la navegació dins de la mar. La competició festera era, com sempre, molt forta i la resta de comissions també van presentar bons treballs en carrosses, el que va fer que haguérem de conformar-nos amb el tercer premi.
L’ambient fester i d’unió fallera existent en la comissió es va deixar notar durant tot l’any, sobretot des de feia uns mesos estava treballant en la construcció de la falla, una aventura mai ben ponderada, pel que de sacrifici i valentia suposa per als que es van comprometre. En tota aquesta segona època de falles aquest és I’únic any en què es va emprendre aquest atrevit objectiu. Per ser uns principiants el resultat va ser molt satisfactori en tots els conceptes. Fins i tot en l’aspecte econòmic, ja que la loteria, els pergamins, els beneficis de la presentació, la nova incorporació del pagament de quotes, van fer que l’exercici és saldara molt bé, això es traduïa en un ànim bo per a la festa. És curiós, aquest any no es va concedir cap insígnia d’or de la Falla, era un compromís per al president a l’haver de distingir a un sol faller, la medalla hauria d’haver sigut col·lectiva.
La mascletà del dia de Sant Josep i la cremà de la Falla posaren el punt final a un any que ja tenia continuació perquè aquest mateix dia havíem nomenat un altre president.