La junta de presidents que assistiren al dinar de Sant Josep, després de les oportunes deliberacions, va elegir nou president en la persona de Juan Rostoll Salort, persona que coneixia el món faller i que molt gustós va acceptar el càrrec.
La situació fallera no era des del punt de vista econòmic la més idònia. L’exercici que acabava havia inventat l’assumpte de les quotes per a pal·liar el dèficit que venia arrossegant-se d’anys anteriors. Per tant continuaven els bons fallers, que respondrien com d’ells s’esperava.
La primera feina era la de pensar en una Fallera Major. La proposta era clara per a tot el món. Calia anar a casa de Cuqui Ribes Fornés. Sabíem de la seua afició a les falles i la magnífica família a la qual pertanyia. Tot un goig per a la senyoreta i per a la comissió..María Mut Mezquida va ser triada Fallera Major Infantil junt un Kiko Sentí Timoner, mentre que María Marsal Senen va ser triada com a Reina del Foc i José F. Monfort García, Coeter Major.
A l’hora de contractar artista per a fer la falla teníem un compromís moral amb Luis López Sarabia. Ens havia fet la falla en poc de temps i damunt vam guanyar el premi. Cegats pel domini que tenia Sarabia a l’hora de lluir els dibuixos en els esbossos que ens va presentar, no vam dubtar en tancar el tracte.
Ja al mes de març va arribar la festa. Vam plantar la falla que ens havia fet l’artista, sense ser del nostre gust i sembla que del jurat tampoc, ja que ens van donar el cinqué premi. El lema era «El món, un vaixell foradat” i criticava les barbaritats que fan els homes i que no serien capaços de fer els animals. Amb la falla infantil vam quedar millor, ja que aconseguírem el Primer Premi.
Per a les festes patronals la falla estava preparant una magnífica carrossa dirigida per Pepe Català. EI tema era “Dénia” en una al·legoria a la nostra ciutat. Tota ella de color blanc i daurat, destacaven unes veles, unes columnes i l’escut de Dénia. La carrossa anava arrossegada per cavalls aparellats a l’estil de l’horta valenciana. Les xiques vestides de falleres i els homes de valencians amb saragüells. Va resultar tot molt bonic i ens sentíem contents de la nostra participació. Vam aconseguir el Segon Premi.
La presentació de la Fallera Major i les quinze senyoretes que componien la Cort d’Honor es va celebrar novament al Cinema Condado. La novetat principal va ser el debut del grup de teatre de la falla, que amb posterioritat es nomenaria l’Esparralló. Des d’uns mesos abans preparaven, sota la direcció de Manolo Vives, l’obra «Geperut i Coix», amb què es van donar a conéixer a Dénia. Per ser històric direm que els actors van ser Pilar Romany, Enriqueta Oliver, Tomás Chiner, Bernat Sanz i Ramon Bertó. L’èxit obtingut va sorprendre els mateixos actors, fet que els va animar per a pròximes actuacions.
Hem de recordar que el President estava malalt i amb febra per les bromes dels fallers de la seua comissió. Aquest dia vam haver d’anar a traure’l de casa per a l’acte i en acabar, va tornar al Ilit.
La comissió, jove en la majoria dels components, tenia ganes de festa i, amb la finalitat d’arreplegar diners, organitzaren uns quants balls de disfresses on era la «Discoteca Atenea» de l’Hotel Dénia. En la «Nit del Terror», «La nit de Hawaii» i altres de tema lliure, es van viure unes vetlades plenes de records i anècdotes que perduren en la memòria de tots els que per allí van passar. Els resultats econòmics també van ser bons i això era el que comptava per al President.