Càrrecs Exercici 1967-1968
President
VICENTE MONLLOR ROSELLÓ
Fallera Major
Mª JOSÉ MARTÍ PALAZÓN
Fallera Major Infantil
JOSE TERE MONLLOR VENGUT
Després de l’eufòria de l’exercici finalitzat on fins i tot van sobrar diners que utilitzaren per passar un dia de festa a València a Monte Picaio, constituir una nova comissió no va ser tan difícil.
Nous fallers s’incorporen a la festa: Rafael Marsal, Bartolomé Sanchis, Pepito Cabrera, Vicente Guntiñas, Paco Gutiérrez, etc. Amplien la comissió que decideix nomenar a Vicente Monllor Roselló com a President. Gran denier, home emprenedor, amant de la festa i sobretot del seu poble.
L’elecció va ser el dia vint de març, quan les cendres de la falla encara estaven calentes. En casa del president eixint, en una reunió improvisada a la qual van convidar a Vicent Monllor, el van nomenar president per aclamació. Donat que era nou en la comissió l’única condició que va posar va ser que Antonio Gutiérrez l’acompanyara com a vicepresident. Dit i fet. Aquesta qüestió es manté fins hui. Canvia com era el costum la comissió femenina, que al seu front col·locà a Coque Martí Palazón, com a Fallera Major.
En arribar l’estiu la comissió, que ja pensava en la desfilada de les carrosses, volia participar-hi i alhora llevar-se l’espina de l’any anterior, on pecaren de falta d’experiència. Pel resultat final pareix que un any dona molt de si. Amb el tema de “La Cenicienta”, amb llogaren una carrossa en forma de carabassa tirada per quatre cavalls blancs de gran espectacularitat, arreglada en els últims dies per la mateixa comissió, va aconseguir el primer premi.
Falla Gran
Com a artista de la falla va continuar Ramón Primo i ens va fer la que recordem com a falla de la coctelera. Espectacular pel que fa a la grandària, risc, nombre d’escenes i de ninots. De bell nou va ser una satisfacció per a tot el districte aconseguir el primer premi.
Seguint la iniciativa de l’exercici anterior, la comissió al complet, junt amb la banda de música, va visitar l’asil hospital de les Carmelites. Els van oferir el dinar i altres obsequis als allí residents, amb la intenció de portar-los moments d’alegria i fer-los partícips de la festa.
En arribar l’estiu la comissió, que ja pensava en la desfilada de les carrosses, volia participar-hi i alhora llevar-se l’espina de l’any anterior, on pecaren de falta d’experiència. Pel resultat final pareix que un any dona molt de si. Amb el tema de “La Cenicienta”, amb llogaren una carrossa en forma de carabassa tirada per quatre cavalls blancs de gran espectacularitat, arreglada en els últims dies per la mateixa comissió, va aconseguir el primer premi.
El vestit de les falleres anava escurçant-se, i les boles de les sabates lluïen cada vegada més. Les desfilades eren una part molt important del programa fester. Aquest any, com era habitual es va desfilar en el camp de futbol “El Rodat” abans del partit. Com una cosa excepcional també es va desfilar en la veïna població d’Ondara abans d’una correguda de bous. Tant els agradaven, a les falleres, les cercaviles, que el dia de Sant Josep, per a no quedar-se sense aquestes, per estar els fallers cansats, van decidir anar a traure’ls del llit. Costum que es manté en la nostra comissió fins hui.
El dia de Sant Josep, en ple concert de les Bandes de Música, al carrer Campo i enfront del bar “Neutro”, quan major assistència de públic i més animat estava el concert, es va veure una gran fumeguera eixint de la falla del Centro, que s’apreciava perfectament des d’on se celebrava el concert. El primer pensament dels fallers va ser que la falla s’encenia i allà que van córrer tots. Tot va quedar en res, donat que es tractava d’un pot de fum que li va posar a la falla el president de la falla Roques, Juan Gutiérrez “el Cabo”, o uns fallers seguint les seves instruccions, tot va quedar en una humorada pròpia de les falles i que hui recordem sobretot per l’esglai que ens vam endur.
D’aquest exercici és important assenyalar que va ser en el qual es va confeccionar l’estendard de la nostra falla. Part dels diners, que havien sobrat i amb els quals va iniciar l’exercici la comissió, van ser destinats a aquest menester. Un encert, ja que la bandera de la nostra falla és un dels orgulls de tots els fallers que han passat pel Centro.
Amb la cremà de la falla, acaba un any en què els èxits aplanen el camí per als exercicis següents.