Càrrecs Exercici 1947-1948

President:

LEONARDO DENIA

Fallera Major:

LOLITA GUALDE CANO

El repte estava llançat. Els primers fallers de la Falla Centro s’havien proposat que en un nou districte haurien de fer festa fallera per al barri del centre de la ciutat. Tot va començar arreplegant el testimoni de la Penya del Tio Pep, fent alguna cosa semblant i reunirà els ingredients de música, coets, monument faller, una comissió organitzada i finalment l’ingredient principal, que eren les falleres.

“La Penya del Tio Pep”

Això ho van fer, donant compte a tot el veïnat del que anava a ser el primer projecte d’aquesta falla, demanant al mateix temps el suport de tots per poder oferir uns festejos dignes.

No cal dir que entraven en una tasca de la qual no tenien res més que bona voluntat per a superar la ingrata gestió, les dificultats i els obstacles que van trobar en el camí. La col·laboració i ajuda que vam rebre no va ser completa per part de tot el veïnat, alguns es van retraure a l’hora d’aportar la mínima ajuda econòmica que la comissió els demanava per a, entre tots, mitjançant aquesta festa traure a Dénia de la tristor en temps de postguerra l’envoltava. Era aquest el desig que es manifestava en el primer llibret de la falla, amb l’esperança de la seua celebració en els pròxims anys, cada vegada amb major entusiasme i esplendor.

Hem d’assenyalar que la barriada del Saladar estava integrada completament en el nostre districte. En el transcurs de l’exercici un grup de veïns volia fer la seua pròpia falla. Però en vorer la problemàtica que comportava l’assumpte econòmic va desistir de la seua independència, i per això aquest valuós grup de veïns del Saladar van passar a formar part íntegrament i de manera efectiva al Centro.

Voldríem destacar en aquest primer exercici a les cinc senyoretes, que a la fi, van ser les primeres falleres de la Falla Centro:

 

fallera major

Lolita Gualde Cano

CORT D’HONOR: 

Pepita Boronat Cardona

Rosita Rosso Ródenas

Rosita París Noguera

Totes elles, sense pensar-ho es converteixen en un símbol per a la dona fallera d’aquest districte. Afortunadament la seua herència es prolonga fins hui. Per tant elles es mereixen un reconeixement i record especial en la història de la nostra falla.

Com també mereix eixa distinció el que va presidir la primera falla del Districte Centro: Leonardo Dénia Roselló. Simplement per ser el primer, per ser el portador de la clau que ha obert el nostre districte a una festa gran que perdura gràcies a l’esforç d’ell i dels altres homes que el van acompanyar en aquesta primera missió festera.

La primera presentació de la Fallera Major i la seua Cort d’Honor es va celebrar en el Teatro Salón Moderno. Cal destacar que el mateix president, a qui se li reconeixien unes bones facultats per a la cançó lírica, va voler intervenir en el fi de festa cantant conegudes romances de sarsuela. Tal va ser el deliri que va causar entre els assistents que els aplaudiments el van interrompre en diverses ocasions havent de començar les cançons unes quantes vegades.

La primera falla va ser plantada, no en el lloc habitual de hui, sinó en l’encreuament dels carrers Marques de Campo i Cándida Carbonell, donat que la Penya del Tio Pep, plantava la seua segona falla en la plaça del Mercat, hui la Glorieta del País Valencià. L’artista de la falla va ser Arturo Vicent Collado. El lema era “lo que és Dénia i lo que podria ser”. El personatge principal, el tio M’en Fot, representava el caràcter del poble. És curiós que les crítiques de 1948, reflectides en aquesta falla continuaven en vigència molts anys després.

En una d’elles es feia referència al foraster que triava Dénia per passar uns dies de plaer i sols trobava dificultats i serveis dolents, això es va representar per un autobús de Les Marines, que era el remat de la falla. Una segona escena parlava de l’aigua salada que teníem en Dénia. Una altra escena venia a referir-se als locals d’espectacle en males condicions. Una quarta crítica enyorava la qüestió de la via ampla del tren. Finalment es feia referència al fet que la història de Dénia la situava com una gran ciutat, però que podia ser millor si se solucionaren els problemes de les anteriors crítiques.

PRIMERA FALLA PLANTADA A L´ANY 1948

 

Dia 17 de març de 1948

 

Aquest primer any la comissió ja va repartir el conegut “pergamino” amb l’objecte d’augmentar la Font d’ingressos. Va ser realitzat pel mateix president ajudat per Antonio Collado. Consistia en una figura d’escaiola sobre una taula de fusta. En van repartir 25 i va ser un èxit total.
Hem de recordar que en aquest primer any de falla ja es va comptar amb un programa oficial de la festa en què es detallaven, punt per punt, tots els actes propis i els compartits amb les altres comissions del districte Roques, Maritim, Penya Tio Pep i Junta Central Fallera. Comptaren amb “despertaes” , passa carrers pels districtes, traques, concerts oferts per la banda de música i la lògica cremà de la falla.


Notice: Undefined offset: 1 in /var/www/vhosts/fallacentro.com/httpdocs/wp-content/themes/flatsome/inc/shortcodes/ux_instagram_feed.php on line 142
Instagram has returned invalid data.