Càrrecs Exercici 1953-1954
President
JOSÉ MARTÍN PASTOR
Fallera Major
ADELA CANGRÓS LANÁQUERA
Fallera Major Infantil
ISABEL GUILLEM PUIG
De nou, aquest any, hi ha un retrocés en l’entusiasme popular de les Falles per tota Dénia. La rivalitat entre els districtes es deixa sentir poc, això li resta sal i color al que eren les Falles. Així, mentre per a uns la cosa estava gelada, per a altres, les crítiques reflectides en les Falles d’anys enrere, les sentien com atacs al conjunt del districte i continuen fent-se crítiques uns als altres.
La Presidència de la Falla va ser per a un entusiasta de la festa, com ho era José Martín Pastor, a qui no el va espantar el panorama i va mamprendre la feina amb l’objectiu principal d’arreplegar diners, cosa per altra banda que era fonamental per la vida de la falla i la seua continuació. En la Comissió continuaven quasi tots: Miguel Coll, Alfonso Morales, Vallalta, Tomàs Chiner, Leonardo Dénia, Pepe Marsal, Collao, i un llarg etcètera que feia més nombrosa la comissió cada any.
Falla Gran
A l’entusiasme cal sumar-li l’experiència que anaven adquirint els fallers per a dur a bon terme la tasca de continuar en la festa. Així que la primera cosa era buscar una guapa Fallera Major i ho van aconseguir en ser Adelita Cangrós l’elegida per a ocupar el càrrec. Després calia pensar en l’artista de la falla. De nou es va pensar en José Mª Mas, que va ser l’encarregat de fer el “boceto”. Molt bé en la construcció i en les crítiques, que va dur a terme la mateixa comissió. Una gran balança era el remat de la falla, on un dels platets s’inclinava pel pes dels diners, donant a entendre que aquests eren un bon substitut dels valors espirituals i culturals. Molt artística en la part baixa, tocant també el tema dels diners.
Va circular el rumor que a València, d’on procedia I’artista, s’havia plantat una falla de construcció quasi idèntica, tal vegada allò va influir perquè sols s’obtinguera el segon premi. No sense reconéixer que la Falla Roques, guanyadora aquest any, ho va fer amb tots els mèrits.
Les desfilades, tant pel carrer amb tota la comissió i la banda de música al complet, com a altres llocs, amb l’assistència al ja tradicional partit de futbol, eren de les coses més esperades i lluïdores. Molt desitjat pel públic contemplatiu era l’intent que la festa fallera arribara més a tot el món com a contrapartida de la demanda d’ajuda econòmica que tot l’any els demanava el faller.
