La corona que sostenia Rostoll, després del conclave dels expresidents de la Falla, va anar a posar-se al seu lloc: al cap d’un nou president, en aquest cas Luis Terrades Fornés. FaIIer de gran vàlua, amb un esperit emprenedor i líder dintre del món faIIer.
Els aires en les falles no eren d’allò més bons. Mentre algunes comissions passaven moments crítics a l’hora de formar-se com a tal, des d’altres barriades sorgia l’esperit faller. Aquest és el cas de l’aparició d’una nova falla: París Pedrera, agarrant el nom, per proximitat, del lloc on plantarien després la falla.
En la nostra comissió, donada la forma en què es feia I’elecció del President, era més fàcil saber amb qui es comptava. Prompte vam començar a treballar, el primer que vam fer va ser buscar les xiques que serien les nostres falleres.
La Fallera Major elegida per aquest any va ser la bonica Maria Gavilá Llacer, una granfallera que sempre va oferir la seua simpatia i elegància al nostre districte. Nou falleres van compondre la seua Cort d’Honor.
A l’hora de la contractació de la falla havíem de buscar un nou artista, donat que no estàvem satisfets amb el que comptàvem en aquest moment. Després d’algunes alternatives el vam trobar a Xàtiva. Antonio Grau va firmar el contracte que ens convenia en aquell moment.
La falla de Grau era plantada al lloc habitual. Amb el lema «Desnivell de vida» presentava una gran cistella en què eI Quixot i Sanxo, sobreeixien com dues figures amb bona grandària. La qualitat de la confecció era prou bona, el que ens donava bones expectatives.
En arribar a l’hora de la presentació fallera, per primera i única vegada fins al moment vam separar la presentació gran de la infantil. Aquesta última va ser en sessió matinal al cine Condado, posant en escena l’obra «EI Dragó Cucufato», i l’acte va ser un èxit en si mateix i pel que fa a l’assistència de públic.
La presentació de Maria Gavilá i la seua Cort d’Honor també va ser al cinema «Condado» amb un decorat que representava un marc on estava la Fallera Major. Com a fi de festa vam gaudir de l’actuació del Grup de Teatre L’Esparralló, que va posar en escena I’obra «Un colombaire de profit”.
Millor sort vam tindre en la Falla Infantil, ja que obtinguérem el primer premi. Va ser construïda per Tomàs Chiner amb la col·laboració de José Mª Almiñana, pare del Coeter Major i alguna pinzellada de Rafael Marsal. El pregó faller d’aquest any va ser a càrrec de Vicente Monllor Roselló.
Un any més, els fallers d’aquesta comissió, ajudats pels coets i músics, vam portar la festa al districte amb la finalitat de dur les falles de Dénia al millor nivell.
La participació en la festa de les carrosses no va ser molt lluïda, ja que sols vam aconseguir el quart premi. Per altra banda ens va anar millor pel que fa a la comparsa, amb què vam guanyar el primer premi. De forma improvisada, en un pensat i fet ens vam vestir de «gitanos» de les més variades característiques, aconseguint un grup molt graciós i alhora divertit per al públic i participants.
En arribar a l’hora de la presentació fallera, per primera i única vegada fins al moment vam separar la presentació gran de la infantil. Aquesta última va ser en sessió matinal al cine Condado, posant en escena l’obra «EI Dragó Cucufato», i l’acte va ser un èxit en si mateix i pel que fa a l’assistència de públic.