Com tot funcionava de meravella s’havia de fer notar també a l’hora de l’elecció del nou president. Una altra «vaca sagrada» anava a ser elegida per a la coronació presidencial, ací no s’escapa ningú. Un faller de feia molts anys acceptava el càrrec: Salvador Sanchis Pons, també ens deia que amb l’ajuda de tots es podia ser President de la Falla Centro. La comissió emocionada pel nomenament es posava al costat del nou president. Prompte tots plegats començàvem amb la il·lusió d’aconseguir un altre any ple d’èxits.
La designació dels nous càrrecs era sempre una de les primeres qüestions a abordar per la falla. Per això, no vam tardar massa a visitar la casa de Maite Chornet Adsuar per fer el nostre oferiment de nomenar-la Fallera Major. Aconseguírem provocar una gran alegria a la família i, sense dubte, a la interessada, que molt gustosa va acceptar.
Ara el que calia fer era amarrar a Manolo Blanco amb el tema de la Falla Gran. L’artista estava molt satisfet amb nosaltres i la comissió amb ell. Per tant, no va ser gens difícil arribar a un acord que signàvem davant un bon dinar.
Desitjàvem veure què ens havia preparat Blanco. Per una altra banda havíem confiat amb Ramón Marí per a la Falla infantil. Encara que la falla la coneixíem desarmada, faltava veure-la al complet. Un gran quadre rematat amb un joier i tres figures de dona nues al capdamunt, amb una qualitat en conjunt que valia la pena de veure. La falla ja havia aconseguit el premi del Ninot Indultat. Es va veure reforçada amb l’atorgament del primer premi de la Secció Especial, la qual cosa es repetia per tercer any consecutiu. El premi era un gran èxit personal per a Manolo Blanco que aquest mateix any guanyava en la localitat d’Alzira.
Amb la falla infantil l’èxit també va ser gran. Un tinter d’on eixia un gran cap del Quixot formava el cos central de la falla, guardonada amb el segon premi i, a més, el premi a la millor falla feta a Dénia.
En la presentació de les falleres va ser una altra la nostra sort, ja que el president tenia aquell mateix dia una gran febra i per poder eixir de casa el feren prendre’s uns quants antibiòtics. Els primers dies del mes de març es va posar en escena un decorat en què es representaven els elements bàsics de la nostra festa: EI foc, la música, els coets, les flors i el monument, creació del mateix artista de la carrossa, complementat amb un guió i versos de Paco Sentí, narrat tot per Jose Mª Almiñana. En la infantil es va desenvolupar un a propòsit original de Tomás Chiner i interpretat per José L. Dura. José M. Cabrera, Ana Sanz i Juanjo Ballester, que escenificava un assaig de presentació fallera que es feia realitat. L’Esparralló amb una agradable i divertida comèdia: «Una bala perduda» posava fi a la festa fallera. Uns dies més tard es veuria recompensada amb el Premi a la Millor Presentació de 1985.
Com en qualsevol exercici, una vegada lligada la qüestió de la falla, era la carrossa el que ens ocupava el temps lliure. Vam tindre canvi d’ubicació, ja que ens van deixar el magatzem de fusta de Cabrera. També en aquesta ocasió va ser Tomás Chiner l’encarregat del disseny i direcció de la construcció de la carrossa.
El tema era «El Joc», amb una representació de la baralla de cartes, fitxes de dominó, boles de bingo, on els gàngsters, «crupiers» i conillets del «Play Boy» tenien tot el protagonisme en els fallers i falleres de la Comissió gran i menuda. A l’hora de les recompenses no vam quedar tan ben parats com desitjàvem, ja que la competència en aquest camp és cada dia major. Ens donaren el quart premi de carrosses i el primer premi de comparsa infantil.
En la presentació de la Fallera de la Junta Local, se li va fer entrega a José Pedro Sastre del títol de Faller Exemplar de Dénia. Sols uns dies després se li feia l’honor a Tomás Chiner de nomenar-lo pregoner de les Falles. Dues coses omplien de satisfacció a la resta de la comissió que assistia al complet tant a la presentació com al pregó.
L’Associació Musical de Xaló alegrava els carrers del nostre districte acompanyant a una comissió que no cabia de goig. La festa tocava a la seua fi i el faller se sentia satisfet. No podem demanar-ne més.