La festa havia de continuar. L’experiència de l’any anterior havia estat molt bonica en tots els aspectes i els fallers estaven animats a continuar.

En aquest any la presidència va estar en mans de José Pedraza Lillo, un gran denier de cor. El va acompanyar Magda Romany Bosch, com a Fallera Major, i hem de destacar forçosament, l’extraordinària bellesa d’aquesta senyoreta, igual que de la seua Cort d’Honor, formada per Agustina Rivera, Maria Garrido, Carmen Mascarell, Amparito París, Pepita Soler i Toniquín Gómez. Aquest exercici faller va tindre com a nota destacada el desbordant entusiasme que existia arreu de tota Dénia. El comentari obligat era el de les falles. Les opinions eren diverses, pel que fa a quina banda de música era millor, o quina presentació fallera era més brillant, etc., i es convertien en veritables discussions. En tan poc de temps ja teníem falles fins en la sopa, valga l’expressió. La rivalitat entre els districtes fallers ja era ben patent, encara que noble i sana, donant a la festa un picant sabor popular que motivava a les comissions a superar-se.

La falla que van plantar aquell any va obtindre el primer premi. Ja es va plantar en la plaça del Mercat, donat que la Penya del Tio Pep aquest any va deixar de fer falla. En la seua cara principal es representava la façana de l’Ajuntament, molt ben aconseguida fins a l’últim detall. Criticava la reforma realitzada en la plaça, considerant-la en l’explicació de la falla com d’art “churriguesco”, la qual cosa quedava plasmada en un ninot que feia “churros”. Un altre ninot es pareixia al conegut i popular Vicentico Ferrer. L’artista havia tingut tanta cura en modelar la cara, així com la indumentària característica d’aquest gran aficionat a la festa dels bous, que feia la sensació que allí dalt estava el mateix Vicentico. Aquest ninot va ser indultat.

La presentació fallera va ser un gran èxit en tots els aspectes. Tant pel que fa a l’assistència de públic com a la presentació fallera en si. Aquesta representava un gran jardí en unes arcades molt ben adornades, i la Fallera Major apareixia sobre un cavall engalanat en els millors aparells de l’horta valenciana. En un moment d’aquesta presentació, el president, li feia gestos a la Fallera Major perquè baixarà del cavall, ja que era l’hora dels discursos, i ella es veia incapaç de fer el que l’indicaven per l’alçada del rossí i la por de pegar un bac. A l’hora dels discursos, tot va anar bé menys pel metge Pedraza, que per culpa dels nervis ho va deixar per a una millor ocasió. El mantenidor de l’acte va ser el gran col·laborador d’aquesta falla, Joaquin Guillem Valls.