El dinar del dia de Sant Josep adquiria un tint especial. La corona presidencial volava sobre els caps dels fallers que possiblement arribarien a la presidència de la Falla. Prompte es va detenir en un d’ells, ja que l’elecció estava clara. Bartolomé Sanchis Pons era nomenat nou President, sols quedava pregonar-ho per tota Dénia. La primera cercavila consistia en això mateix. Bartolomé coronat i al capdavant dels fallers i falleres passejava pel barri acompanyat de la Banda de Música.
Prompte es va fer l’elecció de qui hauria de ser la Fallera Major. La proposta era nomenar a la senyoreta Pilar Romany Pastor, que ja havia ostentat el càrrec en infantils l’any 1967. Ella i la seua família ens dona el… sí», la qual cosa va ser molt celebrada per tota la comissió.
Després, i amb Pilar al capdavant, era l’hora de trobar les xiques que conformarien la Cort d’Honor. Aquest any van ser tretze les senyoretes per a tal menester, seguint els consells de Pep Català.
La prèvia contractació de Ramón Primo per a la falla que estàvem plantant el dia 15 de març, omplia les expectatives dels fallers. Sota el lema «Sopa de lletres» es representava com a figura principal un bufó remenant una gran olla sobre la qual navegaven uns ninots que representaven les diferents activitats industrials i comercials. Crítiques al consum, la sobre construcció al Montgó i altres, completaven la falla d’un estil i característiques pròpies de l’artista de la comissió. Malgrat les bones expectatives, ens vam conformar amb el segon premi.
De bell nou la pirotècnia Borredà va posar la nota especial amb la disparada del canó més gros de focs amb regals i caramels per als xiquets i les xiquetes.
La participació en les festes de juliol va ser com sempre: el dia del faller la presentació dels càrrecs de la comissió en la revetla del carrer Marqués de Campo, els jocs i cucanyes falleres i finalment les carrosses. En aquest punt ampliarem la informació, donat que va ser una desfilada especial. Per una banda es va fer una comparsa amb els infantils, tots ells vestits de «gitanos». La participació dels majors era en una magnífica carrossa de l’artista de la comissió Pepe Català, un fons marí amb profusió de corals i peixos, entre els quals destacava un cofre ple de joies d’entre les quals sobreeixia la Fallera Major. Tot perfecte. Un dia clar i amb sol, però de sobte es va fer negre com un perol i va amollar tota l’aigua que va poder. Allò pareixia l’acabament del món. Per una banda calia arreplegar els xiquets i per l’altra baixar les falleres de la carrossa donat que l’aigua va fer del carrer un riu. La baixada de la Fallera Major del cofre… Tot un poema! Els premis ja estaven pronunciats i la Junta Local ens va reunir l’endemà i vam poder arreplegar el primer premi que era el que ens havien atorgat.
Arribada la festa, el pensament era el de culminar de la millor manera possible l’exercici. L’Agrupació Artística i Musical de Dénia ens acompanyaria en els dies de Falles com a banda principal. Però aquest any va tornar la Banda de Música alemanya de la localitat d’Estenfeld, ja coneguda i amiga de la nostra comissió i que ens va acompanyar en les cercaviles principals.
EI dia 17 de març, organitzat per la falla a benefici de Fontilles, es va fer un gran festival musical. Vam comptar amb les millors figures del moment, cosa que va sobrepassar les expectatives de l’organització en incloure la participació de Ramón Riva, Cecília, Los Módulos, Miky, Junior, Manolo Otero, Pepe Domingo Castaño, i molts altres que es van brindar a participar. EI succeït va resultar una extraordinària novetat i un gran èxit, donat que d’una altra manera seria impossible reunir a tanta figura en un sol acte.
EI dia de Sant Josep va vindre precedit d’una nit de coets en els Quatre Cantons, com ja era habitual en la nit de la vespra. Els “borratxos” anaven tocant-se uns als altres. Al matí es va celebrar un Concurs Provincial de Bandes de Trompetes i Tambors, que patrocinava la nostra comissió, allò va ser un èxit per la novetat i el nombre de participants.
Les mascletades que preparava Isidro completaren la festa, amb la novetat que en aquest dia de Sant Josep la disparada va ser a la vesprada, la qual cosa va congregar a un nombrós públic expectant que va agrair el fet.
La cremà de la falla va posar punt final a un any que ja tenia continuació en la persona d’un nou president elegit en el dinar d’aquest mateix dia.