Com ja sabem, el dia 19 de març la falla ja havia elegit el seu nou President. Va eixir nomenat Paco Sentí Montaner, insigne i recordat faller que ha deixat marcada a la Falla Centro amb el seu caràcter tan especial.
No ho va tindre fàcil Paco. La delegació «sense cartera» anava augmentant, els veterans se sentien cansats i a pesar d’estar apuntats al llibret, la seua participació era pràcticament nul·la. Això va desanimar a la resta, que prompte va constituir la vertadera comissió. Però allò no era el que, per tradició, hauria de ser la Falla Centro.
L’elecció de la Fallera Major va ser molt encertada, ja que ens va fer l’honor Pepa Martín Balaguer, filla d’un expresident de la falla, que sent gran passió pel seu districte com ho ha demostrat fins hui.
Set falleres formaren la Cort d’Honor i junt amb la resta de fallers bregaren per tirar el carro avant, lluitant en contra de les dificultats del moment, intentant estar a un bon nivell.
El primer que calia fer era contractar l’artista de la falla, que enguany havia de ser nou a la vista del resultat de la falla que acabaven de cremar. De nou vam tornar a Xàtiva, on Antonio Grau va firmar el tracte amb una falla pressupostada en 1.350.000 ptes. Bon preu que feia presumir que tindríem bona falla. Respecte de la banda de música, el millor era que fora la de Dénia, estàvem molt contents amb ella.
La plantà anava com la seda, fins que van aparèixer els coets, alguns borratxos, que van fer que l’artista, el Sr. Grau, es molestara fins al punt que quasi ens deixa eII plantats a nosaltres. Ens van recompensar amb el tercer premi. Ens vam sentir un poc despagats, però va ser un bon any de falles i així ho va considerar el jurat.
Pel que fa a la falleta infantil, aquesta, va ser confeccionada per les velles glòries de la Falla: Pepe Martín, Pepe Marsal i Pepe Femenía, entre altres, per allò de matar el cuc. MiIIor no ho van poder fer, vam guanyar el primer premi.
La presentació fallera va ser el 5 de març. Com era costum en la nostra falla, intentaven estar prop de Sant Josep perquè I’ambient fora d’aIIò més bo. El decorat era dins d’un ambient purament valencià, amb unes figures de l’homenatge a I’himne regional. Per a concloure I’acte l’Esparralló va posar en escena I’obra «Lleve’s eixos pantalons», que va fer el deliri dels assistents. Per cert que la nit abans de la presentació, amb I’últim assaig, els actors li van fer creure al President que no se sabien gens els papers, amb la natural preocupació d’aquest. L’endemà va poder comprovar que tot era una broma.
Després de molt de pensar-ho i analitzant les ganes i l’economia, el millor era llogar-la. Així es va fer. Després per part de la comissió es va arreglar, afegint unes grans flors de paper al darrere i naturals al voltant. Les falleres es van vestir d’arlequins i estaven atractives com sempre. Ens van atorgar el quart premi. Nosaltres ens sentíem bé amb la carrossa que vam presentar. No va faltar el bon humor en la comissió masculina. Ens vam vestir de toreros -quina afició- i la comparsa va resultar divertida per als participants i per als espectadors, donat els «tipets» que alguns lluïen.
En aquest any, de forma extraordinària es van entregar tres medalles d’or a altres tants fallers mereixedors d’aquest distintiu. Els guardonats van ser Juan Ignacio Chiner, Fernando Reig i Luis Garcia.
Volem mencionar també el grau d’amistat al que van arribar els presidents de totes les comissions de Dénia de 1981. Una cosa habitual tots els exercicis però que mereix ser ressaltada en aquest concretament.
La fi de festa va vindre amb total normalitat. Es va assegurar la continuïtat de la falla i, per tant, de la cendra de la falla naixeria un nou impuls fester.