Càrrecs Exercici 1992-1993
President
JOSÉ CABRERA FERRANDO
Fallera Major
ELSA BORDEHORE FONTANET
Fallera Major Infantil
ISABEL RIBES PEDRO
Com sempre, va ser el dia de Sant Josep, després del dinar, l’elecció del nou president. L’oferta se li va fer a José Cabrera Ferrando que, com tots, engolint, va acceptar eI càrrec. Les sensacions festeres en el nostre cos eren bones, per Ia qual cosa es va aconseguir que continuara Ia major part de la comissió i, fins i tot, s’incrementaria. Per tant, eI que restava per fer era completar la comissió femenina que, finalment va tenir el seus màxims càrrecs en Elsa Bordehore Fontanet i en Isabel Ribes Pedro com a Falleres Majors, completant amb Álvaro Perles Catalán en el lloc de President Infantil.
Nosaltres estàvem contents amb Blanco, per això la Falla gran li va ser de nou encarregada, ja que consideràvem que amb ell intentaríem aconseguir un nou premi per a la Falla. Per a la infantil el contracte es va tancar amb Paco López, jove artista de Picassent, que ens mereixia prou confiança. El temps i el jurat ens trauria de dubtes.
El primer dia de festes, la comissió va tenir l’oportunitat de retre homenatge a la seua bandera, amb motiu de celebrar el vint-i-cinc aniversari de la seua creació i benedicció. Amb l’assistència de la comissió de la Falla Centro, FM de Dénia i Junta Local Fallera, es va realitzar un acte en el qual es va exalçar el significat i simbolisme que l’estandard té per als fallers d’aquesta comissió. L’acte va finalitzar amb la imposició d’un corbatí com a record per part del padrins.
La banda de música de Xaló alegrava els dies de falla en el nostre districte, on ja lluïen plantades les nostres falles. En la gran, una hidra de set caps rematava una falla en què l’artista no havia tingut l’encert d’altres anys. La falla infantil, d’una construcció fora de l’habitual, presentava una qualitat i riquesa de detalls dignes d’admiració, per la qual cosa, encertadament, va rebre el premi de Ninot Indultat Infantil. El jurat no va comprendre el global d’aquesta falla i li va atorgar el quart premi. En la gran vam guanyar el tercer premi. A més ens vam veure recompensats amb la Millor Crítica Local, que representava a la grua enduent-se a Fernando Reig.
Com és habitual en la nostra falla preparàvem la carrossa per a les Festes Majors. En el local de Sirerol, l’artista de carrosses es calfava el cap per fer alguna cosa digna. «El cinqué centenari» va ser el tema que va donar peu a una carrossa que després de la desfilada seria guardonada amb un merescut segon premi. Vam rebre el primer de comparses on els indígenes i conqueridors, inclosos els «Reis Isabel i Fernando», van fer les delícies del públic. Per eixos dies vam participar en el concurs de paelles organitzat per la falla Oeste en una discoteca de Dénia, on dins d’un gran ambient cuiner guanyàrem el primer premi. El dia del faller, com sempre, participàrem en l’acte organitzat per la JLF, sumant-nos així a I’ambient faller d’aquesta setmana.
En el mes de novembre vam tenir una gran alegria per partida doble, les nostres representants en la Junta Local, Cristina Villar i Mª Amparo Perles, varen ser elegides Falleres Majors de Dénia. La notícia va córrer com la pólvora dins de la comissió i l’alegria va ser patent en les nostres cares i cors.
El dia vint-i-set d’aquest mateix mes tinguérem la presentació d’Elsa i Isabel. Els encarregats de conduir els actes foren Tomás Chiner en la gran, i Isabel Reig i José Vte. Ivars en la infantil. Unes «albades», expressament escrites per a les falleres majors van ser cantades per Tereseta de Paterna i Josep Aparisi, així es va triar la forma per a fer les exaltacions. El grup de teatre amb el sainet titulat «El que no inventa la fam» va posar punt i final a la presentació.
Aquest exercici van ser distingits amb «Bunyol d’Or» Juan Ignacio Chiner, Antonio Gutiérrez i Fernando Reig. Els «Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer» van ser per a Enrique Marsal, Rafael Marsal i Ramón Bertó. El Premi de Millor Casal també va ser per a la nostra Falla, on va tindre part del mèrit el Grup de Danses de la Falla.
La Majoria Silenciosa canviava de President, per esgotament d’Antonio Bonilla, havien de donar pas a noves generacions, i es faria càrrec del nou projecte Antonio Timoner. Amb l’humor de sempre i les ganes de festa que havíem de contagiar als nostres veïns i visitants, arribem a la cremà de la falla que, com sempre, tancava l’exercici.