Càrrecs Exercici 1991-1992
President
ANTONIO LLORCA TORRES
Fallera Major
MARINA MARSAL SENÉN
Fallera Major Infantil
ANA Mª MORENO CATALÁ
A l’hora de la coronació del nou president hi van haver males cares en «La Majoria Silenciosa», ja que un dels seus membres destacats causava baixa al ser nomenat, en olor de multituds, president de la Falla Centro en l’any olímpic. Tal honor va ser per a Antonio Llorca Torres.
Un magnífic ambient des del principi es respirava en la Falla. Va augmentar la comissió, tant masculina com femenina. La designació dels càrrecs principals prompte va estar decidida, l’elecció va ser la millor i les persones interessades i les seues famílies, molt de la casa. Marina Marsal Senén i Ana Mª Moreno Catalá acceptaren els càrrecs de FM, i Fernando Reig Mascarell, President Infantil. Una vegada tot en ordre començàrem a calfar-nos el cap en coses importants. La primera idea va ser, aconseguir de forma definitiva, un casal per a la Falla. Trobar local amb un preu adequat, no era una tasca fàcil dins del nostre Districte. La maquinària es va posar en marxa.
La falla gran era portada peça a peça als Quatre Cantons. Blanco, una vegada més era l’artista, i necessitàrem d’un viatge a Sevilla amb alguns membres de Ia comissió, per a prendre bona nota i, tal volta, mesura d’alguna de les peces que es representaven a la falla. Com a resultat, va ser una falla preciosa, de les més celebrades per la comissió per l’originalitat i per la qualitat de qualsevol detall. El Jurat, amb una de les decisions que més ens ha dolgut, sols considerà que mereixia el segon premi. I la falla infantil, que estrenava artista en la persona de José Sanchis de Gandia, era guardonada també amb el segon premi.
En el «Sopar de Gala» s’atorgà a Miguel Belda Vila el títol de FaIIer Exemplar de Dénia, en un emotiu acte on Ramón Bertó fou l’encarregat de concloure l’acte. També obtingueren el «Bunyol d’Or», Quique Perles, Javier Reig, Pepe Reig i Paco Carrió, i el «Bunyol d’Or amb Fulles de llorer», Luis Terrades i Tomás Chiner».
A les festes de juliol participàrem en el dia del faller, com és habitual. La nit del lliurament dels bastons de president, no vam ser afortunats en les cucanyes. El millor premi aconseguit va ser el segon en Paelles.
El cap de setmana era el de la desfilada de carrosses. La preparàrem en el local de Maria Sirerol, al carrer Sant Josep. «La festa de la cervesa» era el lema ideat per Tomás Chiner, on una gran gerra de cervesa tombada servia pel lluïment de Marina, Ana Maria i Fernando. Una nombrosa comparsa perfectament vestida, acompanyava la carrossa. Els guardons arreplegats foren el quart premi per a la carrossa i tercer premi per a Ia comparsa. Tal vegada allunyades dels mereixements, segons el nostre criteri.
Mentre, el dia 17 de gener complíem en l’acte de la Presentació Fallera. Un altre dia per a recordar per molt de temps. El decorat elegit era típicament valencià, una barraca feia al·lusió al casal que estàvem acabant, i es completava amb unes taronges als laterals. El conductor de l’acte i mantenidor de Marina, amb uns bonics versos propis, va ser Antonio Cuesta. Els infantils utilitzaren el mateix decorat, i varen ser presentats per Tomás Chiner Jr. i José M. Cabrera, aquest últim mantenidor d’Ana Maria. Moments abans de finalitzar la presentació dels infantils rebérem per part de la Policia Nacional, l’ordre de desallotjar el Cine Condado amb motiu d’un avís de col·locació d’una bomba. Afortunadament, les persones assistents deixaren les seues localitats amb total normalitat i l’acte es va suspendre. Després tot va quedar en una amenaça, un malson que no va poder amb l’esperit de la comissió. El Grup de Teatre l’Esparralló, que celebrava el seu quinze aniversari interpretant l’obra “Geperut i coix”, la mateixa amb la qual debutaren, ho va fer possible en la “Venta de Posa” durant la festa que oferí la Fallera Major.
Ja havíem trobat el local que s’ajustava a les nostres pretensions i possibilitats. En el carrer Colón, 31, en l’antic «Piano-Bar» però l’havíem d’arreglar amb la mínima inversió possible. Així que els primers dies d’octubre ens vam arromangar, per estalviar al màxim. Pic i pala i a carregar tot el que anaven enderrocant. Esmorzar a «Cal Toi», de nou pic i pala, fins aconseguir deixar el local en condicions perquè els professionals acabaren de lluir la feina.
El 22 de febrer és una altra data per a recordar. Va ser inaugurat el Casal de la Falla, amb l’assistència de totes les falles de Dénia, Junta Local, FM de Dénia, regidor de Festes i l’Alcalde de Dénia, a més de tota la comissió al complet. Després dels discursos de rigor, l’alegria es va manifestar en el vi d’honor posterior. Es compleix així un dels principals objectius i, al mateix temps, un dels millors encerts que ha tingut la comissió.