Per tots és sabut que una de les parts fonamentals per a la bona marxa de tot acte festiu és l’acompanyament d’una banda de música que li done l’alegria i el suport necessari per a mantenir I’esperit i l’ànim en qualsevol moment de la festa. Així, durant estos 75 anys, la nostra Falla ha procurat sempre tenir l’obligació d’alegrar-nos els dies de Sant Josep i qualsevol acte de la Falla.
Han sigut diverses i vàries les agrupacions musicals que ens han delectat amb les seues actuacions, i que passem a relacionar:
- Banda de Xaló (1948)
- Banda de Bellreguard (1949 – 1950)
- Banda de Benifaió (1951 – 1952)
- Banda de Castell de Castells (1967 al 1972)
- Agrupació Artística Musical de Dénia(1973 al 1981 – 2014 al 2016)
- Banda de Pego (1974-1982-1983)
- Banda de la Canyada (1984-1985-1987-1988-1989-1990-1991)
- Banda Bolbaite (1992)
- Banda d’Altea (1993-1994-1995-1996-1997-1998-1999)
- Banda d’Orba (2000 al 2013 – 2017 al 2022)
- Xaranga Xe que Fort (2023)
Com és fàcil comprovar hi ha cinc bandes que han deixat una empremta especial per la continuïtat que tingueren dins de la nostra Falla.
La BANDA DE CASTELL DE CASTELLS, amb el mestre «Colau» al capdavant, festera i «guerrera» al cent per cent, i que va interpretar a Dénia, segurament per primera vegada, «Paquito el Xocolatero» que, aleshores, era una peça pràcticament desconeguda, almenys per als deniers. També recordem amb nostàlgia aquella famosa «bomba» que tocaven quan era el moment de reactivar Ia festa, i les coses estaven un poc alacaigudes.
L’AGRUPACIÓ ARTÍSTICA MUSICAL DE DÉNIA, la qual després d’uns anys de “pique” començaren amb nosaltres l’any 1973 i ja no ens deixaren fins al 1982, any en què, per a evitar problemes, van passar a la JLF. Retornaren l’any 2014 al 2016, any que de nou, tornaren a la JLF. Mai podrem oblidar els moments passats amb ells. Primer amb «el Sr. Santiago» al capdavant, home d’unes extraordinàries facultats musicals i fester com pocs, i com no de Josep Sendra, amant com ningú de la música i vertader artífex de la recuperació i formació de l’actual i magnífica Banda, que a tots els deniers i denieres pertany.
La BANDA DE LA CANYADA, durant set anys va estar amb nosaltres. Persones excel·lents i bons festers que, al final, eren quasi com de la família. Eren durs a l’hora de tocar i encara que tots ja tenien una edat, aguantaven el ritme quasi millor que els joves.
LA BANDA D’ALTEA la qual tenien des de I’any 1993 fins a 1999, elements de «por», als quals els agradava més la «marxa» que una missa en orgue. Estos no és que foren quasi com de la família, eren com fills o germans, segons I’edat de cadascú.
LA BANDA D’ORBA quan arriba als Quatre Cantons és un banda jove, plena d’adolescents i xiquets que, amb el pas del temps, es criaren a la Falla com si foren un més. Era recordat el dia de Sant Josep, quan donaven el bateig oficial als nous “formandos” amb eixes caretes de xiquets que, amb el pas del temps, tancaven el casal la nit del 18, triomfant de nit i de dia.
Este ha sigut un succint homenatge a tots aquells directors i músics, que amb el seu esforç i sacrifici han contribuït perquè tots nosaltres, i durant tots estos anys, hàgem pogut gaudir la festa faIIera al màxim.
Este ha sigut un succint homenatge a tots aquells directors i músics, que amb el seu esforç i sacrifici han contribuït perquè tots nosaltres, i durant tots estos anys, hàgem pogut gaudir la festa faIIera al màxim.