About Us

Lorem ipsum dolor sit amet consec tetuer adipiscing elit sed diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet dolore magna aliquam erat ipsum dolor sit amet consec tetuer adipiscing elit sed diam dorest esna nonummy nibh volutpat.

ELS ARTISTES DE LA FALLA GRAN

Fent història ens remuntarem a 1948, any del nostre naixement com a comissió. En una primera etapa que s’allargarà fins a l’any 1961 és la mateixa comissió l’encarregada de dur a terme l’arriscada tasca de concebre i realitzar els primers monuments.

Recursos molt limitats, tècniques artesanals, bon humor, temps d’espontànies col·laboracions, llocs acollidors, diàlegs creatius, enginy, espontaneïtat… han estat alguns dels ingredients que, al voltant d’una marraixa de carnot, del bo, del que apuntava Pep Gilabert, ho feren possible. I com no: l’Arturo Vicens (primer geni creador) i els Manolo Roselló (Punyales), Juan Bisquert, Pascual Ramis, Vallalta, Pepe Marsal, Antonio Signes (el Sastre), Pere Ivars (Troia), Vicent Pastor (Pallero) o Antonio Collado foren destres mans executores d’aquells entranyables monuments. No volem passar per alt la participació i/o col·laboracions d’altres que restaran en els annals de la Dénia Fallera: Pepe Roldan, Salvador Ramírez i Honorato Salvador.

També dins d’eixa primera etapa, encara que posterior, ocupen lloc destacat els components d’aquella sempre recordada, penya del «guardapolvo»: Pepe Martín (Martino), Ignacio Villa, Lorente, Miguel Pérez (Micalet el de la melva) o Vicente Sastre (Platanero), fidels hereus del testimoni dels que els havien precedits.

Aleshores la tècnica i competitivitat fallera feia necessària de la mà i/o assessorament de persones enteses en aquests quefers. El mestre faller, l’artista, ja va començar a participar en la concepció-realització de la nostra falla. Amb no fàcils gestions es contacta amb Josep Maria Mas (germà de Regino, històric artista del cap i casal), qui accepta, junt amb la comissió fer-la a Dénia i en alguna ocasió dirigir-la, desplaçant-se periòdicament durant la seua execució.

Eren altres temps en els quals, com hem dit, es conjugaven enyorats ingredients que han passat a ser història. No hem de passar per alt aquells llocs acollidors, on davant de tot, regnava la cordialitat. Els tallers on es feien les falles, en plena efervescència de les seues indústries més significatives, comptaven en fàbriques de joguets i magatzems de pansa. Allí és on s’adreçaven les diferents comissions per tal que, desinteressadament, els en deixaren algun per fer la falla. El de Tomàs Chiner, el de Pepe Riera o la fàbrica de Vicens foren alguns dels locals on es construïren les falles d’aquella primera etapa.

Després del parèntesi que suposa el període fins a l’any 1967, en què es reprén a l’activitat fallera, la tasca de trobar artista faller no fou fàcil per la comissió que presidí Antonio Gutiérrez. Ens havien parlat d’un d’Alzira, Ramón Primo, que solia plantar bones falles en Carcaixent, Tavernes, Alzira i Xativa. Contractàrem els seus servicis i en restàrem tan contents que fou el nostre Districte qui guanyà els millors guardons i, fins i tot, motius de divertiment com va ser en l’any conegut com “el del polp”.

L’any 1976, per circumstàncies, canviàrem d’artista. Fou l’alacantí Armando López Sarabia l’encarregat de fer-nos la falla. En un temps rècord, poc més d’un mes, ens planta la falla de la fada que, contra tot pronòstic, guanya el primer premi. Per tant, i tenint en compte que el Centro mai no ha volgut córrer aventures amb qüestions de la falla, l’any vinent contactà de nou amb ell.

Estàvem acostumats a Primo, que passà a ser l’artista de l’Oeste, i amb Sarabia no veiem continuïtat amb certes garanties d’èxit i començà un peregrinar continu a la «caça i captura» d’artista. Antonio Grau (anys 1978 i 1981), Josep Alonso (1979 i 1980), Vicent Agülleiro (1983), foren els que contractàrem mentre trobàrem qui definitivament poguera estar consolidat com l’artista del CENTRO. En eixos anys volem destacar el 1982, el primer any de Juanjo Ribes, en el qual vàrem tenir l’humor, de ser de nou la comissió l’encarregada de dur a terme la tasca de construcció i plantà de la falla. Sota la direcció de Ramón Marí, artista denier que ha col·laborat amb diferents comissions falleres i amb la Junta Local i aleshores component de la nostra, i el treball, d’alguns més que d’altres, membres, però amb tot ‘l’emprenyo» i suport moral dels altres vàrem rememorar l’aventura dels primers anys.

Tot seguit, ja feia anys que anàvem darrere, sobretot Pepe Pedro”El roig”, i poguérem aconseguir que Manolo Blanco fora el nostre artista. Ja feia anys que no tocàvem bola i eixe any, el 1984, amb “la floricol”, es tornava a assaborir el gust d’un primer premi. Era el que anàvem buscant. Ja ho teníem i era voluntat de la comissió el fet de conservar-lo. I així fou fins a l’any 1994, Manolo Blanco, està amb nosaltres, i es va convertir en una persona de la casa.

I Ramón Primo, per circumstàncies de la vida, deixa de pertànyer a la falla. De nou el camí pel desert, si bé, en aquesta ocasió més curt i ràpid. Només un any, el 1995, en què, Vicent Piera ens fera una molt decorosa falla, vàrem haver-hi d’esperar per a aconseguir que Luis Herrero fora el nostre artista. El borrianer ens va fer tres magnífiques falles, incloïa la del 50 aniversari, però això no va ser suficient per a continuar amb la Falla, i decidírem separar els nostres camins.

Sempre de la mà de Pepe “El Roig”, continuàrem apostant per artistes de primer nivell, i això, com a marca de la Falla Centro, no podia perdre’s. El reconegut Pascual Calleja plantà el recordat “Pato” i Manolo Blanco, tornava a Dénia amb la Falla del “Carro”, que havia plantat en especial de València. L’arriscada aposta de Miguel Delegido no va sortir com tocava, i tornàrem a Blanco, però tampoc teníem el feeling d’altres èpoques. I amb el suecà Paco Vizcaino no trobàrem la continuïtat necessària. Uns anys complicats per a la Falla, que mai havia patit un ball d’artistes tan continuat.

A vegades les coses no fa falta buscar-les lluny de casa. A Oliva teníem a Palacio i Serra, a Luis i José, coneixedors d’una plaça com la de Dénia, i més amb José, com a bon denier, assabentat del que significava plantar als Quatre Cantons. Des de 2004 fins a 2010 ens planten a la Glorieta, recollint un important nombre de premis, mai baixant dels llocs d’honor. Havíem de trobar la continuïtat que la Falla té marcada com a norma.

I com tot en la vida, els canvis es fan per a millorar, en teoria. La Falla decideix anar a Paco López, en eixos anys, número 1 a València, i la cosa no haguera pogut eixir pitjor. La falla per acabar i la gent dels nervis.

Tornàrem a Palacio i Serra un any més, però la vista ja estava posada en una altra primera espasa de les Falles, Pere Baenas. L’any 2013, plantà per primera vegada a la Glorieta amb una “Floreal” èpica, que fa que tinga continuïtat durant tres anys més, però que no acompanyen els èxits. La feina al “cap i casal” es multiplicava, i decidírem ambdós, aturar-nos.

Tornàrem a mirar cap a Borriana, allí Rafa Ibáñez, que venia de fer grans falles a Alzira, complia el perfil que la falla necessitava, falles de qualitat i guanyadores. El primer any va fer el “Samurai”, un dels millors remats que s’han plantat als Quatre Cantons, i el segon les “muses” de Paco López. Dos bones falles, però que no arribaven per a aconseguir triomfar.

Si les coses funcionaven bé amb Pere Baenas, per què no tornar a ajuntar els nostres camins? I així hi és fins hui. I la Falla Centro tornà a recuperar els èxits, amb falles com la de “l’Arlequí” o la majestuosa “Venècia”.

Ha sigut la nostra intenció fer un recorregut històric al voltant d’allò que des de sempre ha estat considerat com el pilar fonamental de la nostra festa: la falla, reals protagonistes dels diferents exercicis. Obres concebudes i executades per persones carregades d’enginy, gràcia i art. A ells, que han fet possible la materialització d’un esperit i una festa, hem volgut deixar testimoni d’ells, recordar-los, evocant als que ja són història i als que actualment, hui i ara, continuen treballant per donar a la llum del nostre districte i del nostre poble la paternitat de la seua obra. Per a tots, el nostre reconeixement i profund agraïment.