Esta era l’assignatura pendent en la nostra falla. En la memòria de tots està el trasllat d’un lloc a un altre. Els locals del Quirro, Monfort, Reig i altres acolliren, de forma provisional, a la nostra comissió. A ells el nostre agraïment.
Després d’alguns intents d’adquirir-ne un en propietat, degut principalment a com de difícil i car resultava trobar-ne un, en el cor de Dénia, la sort es va aliar amb nosaltres i vam trobar allò que buscàvem.
El local del carrer Colón reunia totes les característiques desitjades: lloc proper a la falla, espai suficient per a la comissió de l’època i un preu que, amb esforç, era assequible. Vam ser conscients que el desemborsament per la compra i les obres variarien el rumb de la falla, però a millor. De fet, les comissions següents hagueren d’ajustar el seu pressupost un poc, però al final la mateixa explotació del casal, ajudava a fer front a la nova despesa. La lluita pel primer premi va quedar relegada, temporalment, per la prioritat del casal i no és fàcil ser president en aquestes condicions, però en la nostra falla hi ha gent admirable, i els elegits li van fer un servei a la falla que mai s’ha d’oblidar.
L’adequació del local no va ser fàcil. Els matins dels diumenges d’octubre del 91 van ser famosos. A banda de la pols que va engolir la brigada d’enderroc i com de difícil va ser trobar la ubicació adequada dels diferents compartiments existents. El prestatge actual de la paret, va ser el cavall de batalla durant tres diumenges, i si no parem, a més d’un ens haurien ficat al replanell d’escala de la finca del costat.
Per fi, arribà la inauguració, amb un acte que representava l’aconseguiment d’un dels majors objectius de la falla, tindre casa pròpia. Una cercavila de tota la Comissió acompanyada per la banda de música de Dénia, va ser el preludi de l’acte de la inauguració d’un casal replet de falleres i fallers d’abans i d’ara. Donarem així la benvinguda a la nova casa. Es precís destacar la tasca del cap de seguretat Epifànio, que amb vestit de gala “a l’estil Àngel Cristo”, va posar a tots en el seu lloc.
A partir d’eixe moment, la història de la Falla Centro dona un bot de qualitat, i el casal es converteix en el punt de trobada de la comissió, per a reunions, sopars, festes, actes protocol·laris i per damunt de tot, els dinars. Un referent dins del món de les Falles a Dénia, imitat per totes les associacions de la ciutat, i que va suposar convertir els dinars dels dissabtes al casal, en el punt de trobada de tota mena de persones.
Uns dinars que començaren cuinant-los gent històrica a la Falla Centro com Pepe el del «Neutro», Rafael Marsal, El Quirro, Juan Ignacio, Tomás, Pepito Reig, Juanjo Ribes i Maritere Timoner. Amb el pas del temps, anaven incorporant-se a la llista de cuiners i personatges rellevants de la ciutat, que a banda de delitar-nos amb els seus plats, provocaven tertúlies amenes incloses fins altes hores de la matinada. Noves generacions de cuines han seguit passant per la cuina del casal, com Kiko Sentí, Luis Sentí, José Lorente, Àlvaro Verdú, Andrés Sarrate o els equips de cuscús i pollastre al curri. Hui en dia, els dinars del casal, continuen endavant, com a referent faller a Dénia.
Eixa feina, intensa i esgotadora, suposa una font d’ingressos molt important per a la Falla, i per damunt de tot, una referència per als fallers del Centro. Un dissabte de dinar al casal, suposa un comboi magnífic, que damunt de rendible, fa FALLA.
I també podem parlar-ne de les festes al casal, del casino que muntarem, o de les desfilades de moda memorables. O del “tablao” flamenc, de l’espectacle d’striptease, o de la festa del dia 18 a la nit. O dels sopars de dones, o els “tardeos” de Falles, o el sopar temàtic…. .