Càrrecs Exercici 1960-1961
President
JAIME SALVADOR FONT
Fallera Major
MAITE SALVADOR ALEMANY
Fallera Major Infantil
MªISABEL SIMÓ CHORRO
L’exercici anterior no haviem tingut falla. Els temps continuaven sent difícils i els fallers veterans, els de “tota la vida” ja no tenien ganes de continuar. No es va poder formar la comissió i al final el nostre districte es va quedar mancat de la festa fallera que tanta alegria i bon humor havia repartit pel barri. Tots els intents van quedar en res. Va faltar l’impuls necessari perquè es decidiren a continuar amb la festa.
Un any seguit amb aquest buit va fer que gent més jove tinguera temps de pensar que fer falla no podia ser tan difícil. Com algun d’ells ja havien estat en la comissió de la falla com a aprenents tenien ganes de tindre la seua mateixa fallera i poder-la passejar pel carrer de Marqués de Campo, el millor que podien fer era buscar un president amb més experiència i fer renàixer de nou a la Falla Centro.
Alguns d’aquests joves els relacionem, ja que la seua presència en la comissió va resultar molt fructífera per a la vida de la Falla Centro: Paco Carrió Alemany, José Pedro Sastre, Antonio Gutiérrez García, Vicente Sastre Salort, Luis García Cuello i Bernardo Sanz Mancho.
Aquests aprenents de fallers, la major part de la “Penya Cañamon”, busquen i convencen a Jaime Salvador “Motet”, perquè es fera càrrec de la presidència d’una renovada comissió de la falla, en la qual els joves haurien de ser els encarregats de la feina i d’arreplegar els diners per a cobrir el pressupost. Jaime Salvador va creure en aquells valents amb cara de xiquet i el cor de faller. Dies després es va fer el nomenament dels càrrecs infantils, que per aquesta ocasió van ser Mª Isabel Simó Chorro com a Fallera Major Infantil i Toyo Bertó Portolés com a president.
Falla Gran
Com a primera mesura, una vegada completada la gent de la falla, el que havien de fer era buscar al millor artista faller perquè es fera responsable, tant de la carrossa per a les festes de l’estiu, com per a la falla que hauria de ser competitiva. Amb aquesta idea es pensa amb Honorato Salvador, artista local, amb un reconegut prestigi.
Per a recaptar diners i anar cobrint el pressupost, el millor que es podia fer era organitzar un bon espectacle en el “Teatro Circo”, Però aquí van sorgir divergències entre la gent jove i els més majors. Aquells volien un espectacle de “xicones” i els majors creien que una bona sarsuela deixaria més diners. Es va fer la sarsuela com deien els majors i no es van aconseguir els diners, que és el que volien tots.
Per a refer-se d’aquestes pèrdues es va haver de reforçar el cobrament de quotes que es feia casa per casa del districte. Lògicament aquesta feina era cosa de joves, que la feien molt a gust, ja que pensaven fer bon calaix per a tindre una bona falla.
La presentació fallera, com era habitual per aquest temps, es va fer en el “Teatro Circo”, i va ser un èxit de públic, ja que finalment els joves se’n van eixir amb la seua.
Com era costum, la plantà de la falla va resultar molt popular, dins d’un ambient de festa i alegria. L’arribada del ninot que hauria de rematar la falla ja va causar sensació. Una vegada acabat el muntatge va quedar una falla molt completa que el jurat va recompensar amb el primer premi. Aconseguir el màxim guardó va donar peu a desbordar-se I‘alegria entre totes les falleres i els fallers. Aquest premi va calar fons en l’esperit faller d’alguns homes que anys després reprendrien el seu caminar en la Falla Centro.
L’arribada de la Festa de la Santíssima Sang fa que tota la comissió començara a treballar en el disseny d’Honorato, que consisteix en una carrossa d’ambient marí on els peixos i estrelles de mar s’entremesclen entre els corals i les belles falleres que omplin la carrossa. Com a resultat vam rebre el Primer Premi. L’alegria dels fallers quadrava amb les mostres d’aprovació del públic assistent.
Eixe mateix any, la Falla construiria una carrossa de la mà de Vicente Rámirez, un artista local que es retirava de l’activitat falleril amb una carrossa que guanyaria el Primer Premi. La mateixa comissió encapçalada per Jaime Salvador tancava la porta de la Falla Centro en aquesta desfilada, però no amb clau.
Sis anys hauran de passar fins a tornar a veure una altra falla en els Quatre Cantons. En realitat les cendres no s’apaguen mai.
